dijous, 1 de març del 2018

Polinyà de Xúquer (La Ribera Baixa)



Compta amb dos nuclis de població: el poble i la Muntanyeta de la Font. El terme municipal és quasi totalment pla amb elevacions d'escassa importància: la Muntanya de la Font, la dels Pins i la de Benicull.


Sobre el topònim de Polinyà hi ha dues versions: una que apunta a una persona cridada Paulinius i una altra, més versemblant, que parla d'un mot incorporat pels catalans i els aragonesos que repoblaren l'antic regne. Les deixalles humanes més antigues, neolítiques, s'han trobat a la Sima de la Pedrera. En l'Altet de la Cova Santa hi hagué un poblat iber que després ocuparen els romans. D'època romana hi ha un cap de marbre, trobat als voltants de la Granja de Sinyent. Se suposa que fou habitada pels musulmans que depenien del castell de Corbera, encara que no apareix en el Llibre del Repartiment. El document més antic està datat el 7 d'abril de 1254 i parla d'una donació de terres que fa Bernat de Vilar, canonge de la catedral de València, a Raimon Dolivella.

Durant el regnat de Pere el Cerimoniós (1319-1387) fou venuda, el 1358, a Jofré de Jaunvila amb categoria de baronia. Passà, posteriorment, a mans dels Vilaragut i, en 1418, a la Corona com a un dels quatre pobles que formaven part del l'Honor de Corbera, sota la jurisdicció del qual es mantingué fins 1839 en què aconseguí municipalitat pròpia. En 1997 se li segregà Benicull de Xúquer, que en 2003 obtingué municipi independent. La trencadura de la pressa de Tous, el 20 d'octubre de 1982, produí grans danys a la comarca i a Polinyà.


La riquesa del poble rau en l'agricultura: cítrics, productes d'horta i fruites. La manufactura dels productes del camp, unes quantes fàbriques i una piscifactoria dedicada a la reproducció de l'anguila complementen l'economia local.


L’època d’esplendor dels propietaris agrícoles tingué la seua plasmació en l’arquitectura local de Polinyà de Xúquer; reformaren i construïren cases inspirades pel modernisme i conformaren un paisatge urbà propi. Podem trobar cases de l’època repartits pels carrers del centre i, sobretot, a la plaça Major. Del patrimoni polinyer citarem, a més a més:
  • Església del Sagrat Sopar del Senyor. Neoclàssica, de 1727. Els seus orígens estan en la mesquita sobre la qual, en 1358, s'aixecà el primer temple cristià. Entre 1924 i 1931 se reformà el campanar.
  • Ermita de Sant Sebastià. Del segle XVI, reconstruïda.
  • La Casota. Antic mas seu actual de l'Associació Musical Polinyanense.
  • Llavaner. 1920. Restaurat en 2007.
  • La Granja de Sinyent. Aixecada en el XIV afavorida pel monestir de la Valldigna. Al seu voltant hi ha un jaciment romà on es va trobar un cap de marbre que representa el déu Baco i que es troba en el Museu de Belles Arts de València. Presenta un bon estat però necessita urgent intervenció.
  • Molí de Monsalvà. Antic molí de la baronia de Corbera. Originari del segle XIV, estigué en funcionament fins els anys 60, després ha estat restaurat per la Mancomunitat de la Ribera Baixa.
  • Edifici de la Caixa d'Estalvis.
  • Edifici del Sindicat Arrosser (o del Català). Modernista, de 1910.
  • Origen del modernisme a Polinyà de Xúquer
  • La Casa del carrer Sant Sebastià núm. 8. De 1909, com es pot veure a la façana.
  • La Farmàcia. Més coneguda com Cine Ideal, ja que allí estigué aquesta sala. De qualsevol manera, diverses intervencions han deixat només la façana de l'edifici original.
  • Capelletes amb advocacions religioses arreu del poble.
Gastronomia: Arrossos, all i pebre, la fenollà i un bon nombre de dolços.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada