El
municipi, de parla castellana, compta amb importants altures: la serra
d'Espina, el Pico del Buitre (1.158 metres), las Palomas (1.155) o la Tejavana
(1.074) en són bon exemple. Els barrancs de los Majanos, el Moro o los Navarros
entre d’altres proporcionen aigua en quantitat la qual cosa es reflexa en el
gran nombre, més de quaranta, de fonts –la Fuensanta, la Cuenca, el Collao, el
Cerrao , etc.– i brolladors que hi ha arreu del municipi; també hi ha força
paratges dignes de visitar com ara la Torre del Molino, el parc de la Grieta,
el barranc de Juésar o les pedreres de Gullirno en la serra de Caudiel.
Hi
ha troballes a les coves de l' Alcabaira, de la Rocha i del Generoso que
evidencien que Caudiel ja estava poblat en l’Edat del Bronze a les coves de l'
Alcabaira, de la Rocha i del Generoso; dels ibers també hi ha deixalles a l'Alcabaira
i el Castillarejo; els romans deixaren monedes i una inscripció en la Peña del
Letrero, i els àrabs el casc urbà. En 1235 hi arribaren els cristians; el 9 de
març de 1255 Jaume I (1208-1276) creà
per a Teresa Gil de Vidaure el
senyoriu de Xèrica, el qual va passar el 4 setembre d’aqueix any al seu fill Jaume Pérez (1255?-1285), que
s'atorgaria el mot de Jaume I de Xèrica.
L'economia
es basa en la pobra agricultura de secà comuna a tot L’Alt Palància, pinedes,
oli i, sobre tot, cirera.
El
casc urbà està dividit per barranc de Juésar en dos parts: El Lugar i El
Barrio; el traçat, com s’ha dit, continua sent herència àrab amb carrers i
atzucacs estrets, farcit de fonts i antics llavadors. Hi podem veure:
- La Torre del Molí . De 220 aC. Possiblement d'origen cartaginès; hi ha qui l'atribueixen A Annibal i d'altres a l'època medieval.
- Convent de Carmelites Descalces. De 1671. Conserva la clausura.
- Ermita del Socós. A falta de restauració.
- Església de sant Joan Baptista. Antic convent d'Agustins, de 1616. Conserva algunes interessants peces artístiques.
- Ponts de la Fuensanta. Interessant viaducte sobre el ferrocarril.
- Restes de la muralla integrats en les cases del poble.
Gastronomia
de muntanya que ens ofereix l’olla, farinetes, arròs al forn amb abadejo, el
matacerdo, menjar típic de la matança del porc; coques de figues, coques de
sal, bona mel i bones cireres que s’estan convertint en el producte estrella de
Caudiel i que han donat lloc a la Festa de la Cirera que es celebra des de 2000
en el més de juny.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada