El
poble se situa en la vora dreta del Xúquer i compta amb la Muntanyeta dels Pins
com a paratge, de vegetació mediterrània, com a lloc de reunió i oci dels
veïns.
La
primera vegada que apareix documentat el topònim Benicull és en 1914. En la
zona coneguda com La Pedrera es van trobar jaciments arqueològics, material
ceràmic, restes de coure, treballs en pedra, os, petxines i diversos tipus
d'adorns. Els jaciments de l'avenc de la pedrera de Benicull s'inclouen dins
l'època de la transició de bronze valencià , situada entre el 1700 i el 1600 aC.
A finals del segle passat s’hi assentaren diverses famílies procedents de
Benigànim. La història de Benicull, com a municipi, és molt curta: obtingué la
segregació de Polinyà de Xúquer en 1987 per Decret de 23 de novembre i es
convertí en Entitat Local; el reconeixement com a municipi independent és de
2003.
Del patrimoni beniculler
podem citar:
- Ermita de Sant Bernabé. De 1902.
- Ermita de Sant Roc. De 1945
- Llavaner. Anys trenta del segle passat. Declarat BIC.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada