dissabte, 16 de desembre del 2017

Murla (La Marina Alta)


L’escassa superfície de terme municipal ofereix la possibilitat de fer senderisme i cicloturisme a la serra del Cavall Verd, i pujar a la Creueta o a la Penya de l'Altar.


El topònim podria derivar del llatí murra, en al·lusió a morro, com a part de l'esmentada Serra del Cavall Verd, on hi ha hagué un assentament humà. Alqueria musulmana que creixqué al voltant de la fortalesa de Pop, quan la conquesta cristiana pertanyia a Al-Azraq (1208-1276) qui va pactar el vassallatge amb Jaume I (1208-1276) i va conservar el senyoriu. Lliurada, segons el Llibre del Repartiment, a Vidal de Vilanova. En 1262 es va crear el municipi de Murla i el seu primer senyor fou l'Infant Pere , amb la qual cosa el lloc continuà pertanyent al Patrimoni Reial. Després de passar pel senyoriu de la família de Joanot Martorell (1410-1465), va adquirir la baronia Francesc Gilabert de Centelles, comte d'Oliva, per a recaure posteriorment en el ducat de Gandia. Fins l'expulsió morisca mantenia una població mixta que es repartia gairebé a meitats (75 focs cristians per 66 moriscs). Després del decret d'expulsió, els moriscs s'uniren a la revolta de la Vall d'Alauar i foren durament represaliats. L’1 de juny de 1940 el campanar de l'església va caure i va causar la mort a dues veïnes i desperfectes en els edificis propers .



El poble, típicament mediterrani, amb façanes modernistes i carrers blancs, conserva una interessant església fortalesa, que en el seu origen fou el Castell islàmic de Pop; es conserva en un estat impecable, tot i l'accident descrit abans de la caiguda del campanar, que en el segle XVIII es va aixecar sobre una de les torres de la fortalesa. Altres monuments ressenyables son:
  • Ermita de Sant Sebastià. El seu origen, documentat des de finals del segle XVI, es remunta molt possiblement a la XIV.
  • El Castellet, o Castell de Murla. Posterior a la conquesta cristiana.
  • La Creu de terme. Segle XIX.
  • Calvari. Segle XIX.
  • Ermita de la Sang. Antic Hospital de la Vila.
  • La Font.
  • Llavador Nou i llavador Vell
  • El Rajolat. Ampli banc de abrillantades pedres a força de ser usades com a seient.

Diuen de Murla que és la capital de la pilota valenciana ja que, a l'afició que hi ha, que ha donat grans jugadors, com ara Sebastià, Tonico, Jan, Edi o --el més destacat de tots--, el Nel de Murla.


Els menjars preferits pels murlers són l'arròs amb bajoquetes i naps, l'arròs al forn i les coques d'herba.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada