Geldo (L'Alt Palància)

Se situa a la vora dreta del Palància i presenta indrets interessants per a l’esbarjo com ara la font del Cristo , amb gran parc, i el safareig municipal (que encara utilitzen algunes persones), la font de sant Gil o la font del Barranc. També hi ha les llacunes formades sobre antigues mines d’argila i un grapat d’oliveres mil·lenàries. Per als caminants, interessants rutes de què cal destacar la de la Via Verda traçada sobre l’antic traçat del ferrocarril d'Ojos Negros, ideal igualment per a cicloturistes i, fins i tot, per a aquells que frueixen de muntar a cavall.

La parla, com a la resta de la comarca és castellana, però de transició com a terra de frontera que és, amb una barreja de paraules aragoneses i catalanes. Tret característic és ser una de les majors densitats de població de l'Estat, ja que en el seu escàs mig quilòmetre quadrat censa vora 700 veïns.

L’abundància de deixalles iberes arreu d’aquestes terres fa pensar que el lloc estaria poblat ja en èpoques molt llunyanes. L’origen de la població, però, és musulmà i així es demostra en el compromís que Jaume I (1208-1276) va adquirir amb Exem Azemen, cabdill àrab, pel qual tot i que Xeldo era donat, el 12 de juliol de 1248, a Garcia Pérez d'Osa, ell i els seus continuarien vivint-hi. En el segle XV se sap que era propietat dels Vallterra, els quals ho van vendre a Tomeu Sorell en 1416. en 1445, any en què tornà a la Corona, el senyor era un nebot d’aquell, Bernat Sorell. En 1495 l’Infant Fortuna, Enric d'Aragó (1445-1522), duc de Sogorb-Medinaceli, adquirí la Torre de la Senda (Xeldo). En 1609, moment de l’expulsió morisca, hi havia 412 habitants. El 1611, Enric Folch de Cardona, donà carta pobla, però el 1646, encara no s’havia recuperat demogràficament ja que la seua població era tan sols de 116 habitants.

La principal activitat és l'agricultura: cirera, caqui, nespra i hortalisses; hi ha també tallers de confecció de calcer i tèxtil; la seua orografia, el seu clima i la proximitat a València i a Castelló de la Plana fan que el sector serveis tinga important repercussió en l’economia.

Geldo posa a l’abast del veí i del foraster dos museus, un d’etnològic i un altre d’arqueològic, ambdós dissenyats per amarar el visitant de la història i costums del poble. A més podem contemplar:

• Palau dels ducs de Medinaceli . Edifici del segle XI que els Vallterra reconstruirien en el XV. Es troba molt deteriorat, encara que conserva tots els seus elements.
• Ajuntament. Restaurat recentment.
• Nostra senyora de la Misericòrdia. Del segle XIII, el seu campanar ha estat restaurat en 2002.
• El Ribazo . Antic mur de calç i pedra que dividia en dues meitats la població.
• Arc de la Verònica. Porta de l'antiga muralla, d'origen possiblement musulmà.
• Masies i corrals que representen l’arquitectura rural de la zona.

Gastronòmicament s’hi aprofiten els cultius propis per fer olles i minestres; s’utilitzen sovint els cargols i les receptes més típiques són les margarides i les coques escullàs .

Des de fa uns anys s'hi celebra ImaginArte, festival d'art urbà que ha omplit les façanes del poble amb més de 50 murals realitzats per artistes urbans de diferents procedències. 

Com a anècdota direm que en Ramón Rubio Silvestre (1924-2001), creador dels famosos quaderns de cal·ligrafia “Rubio”, va passar una bona part de la seua vida a Geldo i en homenatge se l’ha fet fill predilecte, s'ha creat un xicotet museu al palau i s’ha retolat un col·legi al seu nom.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.