El
terme, situat en el vessant septentrional de la serra d'Espadà, està travessat
pel riu Regajo, que amb els seus paratges constitueix el major atractiu
paisatgístic. Hi podem trobar les fonts del Camí de la Vall, indicada per a les
malalties del ronyó, la del Xúquer, la del Vicari i alguna més, i pous com el
Gasparini, el Cacao o l'Erizo. Les altures més importants són: La Costalata
(713 m), El Pinar (608 m), l' Aceitenegro (709 m) i l' Ajedrea (649 m).
El
primer testimoni de població el trobem a les coves del cim de Las Simas, on
visqueren humans durant el Paleolític i el Bronze, però els primers documents
que parlen del poble són del 28 d’agost de 1237, quan Jaume I (1208-1276) va donar l’alqueria i castell àrabs de Gaibiel
a Pere Garcés de Roda. La pertinença
del lloc a la família López d'Herèdia està documentada ja en 1320 en què el rei
Jaume II (1267-1327), posà sota la
seua protecció a Ferran López d'Herèdia;
un incident de 1379 en què els moros faltaren a ses obligacions fou aprofitat
pel senyor per endurir les condicions de vassallatge. En 1583, per matrimoni de
Rafel Garcés Mansilla Fernández d'Herèdia,
senyor vigent, amb Antònia Hurtado de
Mendoza i Carrillo, comtesa de Priego, passà als dominis d’aquesta casa. El
1639 Geroni Garcés Camino de Mendoza,
baró de Gaibiel va concedir carta pobla per a 14 veïns immigrats d’Aragó i
Catalunya. El 1792 s'hi inauguraren les obres de l’església, de les quals posà
la primera pedra el bisbe de Sogorb, Llorenç
Haedo. El 1818 després de diversos plets amb els Priego tornà a la Corona.
L'economia
és essencialment agrícola i la parla, la pròpia de la comarca, el castellà.
El més característic del seu
patrimoni és la Plaça Major que amb la seua font de tres canonades i el mirador
sobre el terme municipal constitueix el cor del poble, a més podem trobar-hi:
- Antiga Casa de la Vila. Declarada BIC.
- Castell de Gaibiel. D'origen almohade, amb ampliacions en els segles XIV, XVI i XIX. Després de la Guerres Carlistes quedar en estat d'abandó. Durant la Guerra Civil es van excavar trinxeres al seu interior, que encara poden apreciar-se. A principis del segle XXI ha estat reconstruït, després de realitzar-hi diverses intervencions arqueològiques.
- Torre del Dit. Torre guaita d’origen musulmà que va pertànyer al castell. Rep aquest nom per la forma de les seues escasses deixalles que se semblen a un dit assenyalant el cel.
- Església de sant Pere Apòstol. Barroca, del segle XVIII
- Ermita de sant Blai.
- Casa de Ramon Àgueda. Antiga casa pairal dels comtes de Priego.
- Arc de la Penya. Segles XVI-XIX. Forma part d'un antic corral ramader del que a poca pena queden restes visibles.
- Llavaner. Segles XVI-XIX.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada