dimarts, 17 d’octubre del 2017

Senija (La Marina Alta)


El terme, molt petit, s'enclava dintre de la Vall de Pop i compta amb paratges on anar caminant o amb bici com ara el cim de les Bassetes, l'arbre fossilitzat de la Cova de la Gola i les serres de Castellar i de la Lloma Llarga.

La seua història ha estat vinculada a Benissa, població de la qual dista poc. En el segle XVI estava poblada exclusivament per moriscs; fins el 1535 fou annex de la parròquia de Benissa; no tenim gaires notícies de la seua carta pobla després de l'expulsió dels moriscs, però sabem que el 1622 apareix ja amb una població de 33 famílies cristianes, nombre sensiblement inferior al dels últims anys de l'etapa morisca, de la qual cosa es dedueix el dany econòmic i demogràfic sofert.
En el segle XVII pertanyia a la família dels cavallers mercaders Zapata; el 1794 comptava ja amb 121 famílies que es dedicaven principalment a l'elaboració de panses amb destinació a l'exportació; en les darreres dècades la seua demografia ha retrocedit sensiblement.


Viu Senija de l'agricultura, cítric, garrofa, ametla i sobre tot vinyet, que dóna les famoses panses assecades al sol de La Marina i que ha proporcionat riquesa al poble; també podem fruir dels seu excel·lent oli, dels vins dolços i de les delicioses tomaques assecades, com la pansa, als típics riu-raus. La proximitat a la costa està permetent l'arribada del turisme, que a Senija ve a dinar en els restaurants que hi estan proliferant.

L'església de Santa Caterina, aixecada sobra la mesquita, la Roca de la Salve, en el pati de l'escola i els taulells ceràmics que hi ha a la porta de les cases, són els trets més característics del patrimoni local. Recentment, per iniciativa d’uns llicenciats de Belles Arts senijers, s’hi creà el MOS (Museu Obert de Senija), exposició en diferents façanes del poble de grafits realitzats per artistes urbans procedents de diferents punts de l’Estat i també locals.




Però si quelcom caracteritza Senija és la cura que ha mantingut amb els menjars tradicionals de La Marina: coques, pilotes, espencat, conill amb tomaca, guisolet, mullaor de bull, o de cargols, postres a base d'ametla i de figues, les panses i les tomaques assecades, en fi tot un món que, com ja ha estat dit converteixen aquest menut poble en referència gastronòmica de les comarques del sud.





Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada