dimecres, 13 de setembre de 2017

Massalfassar (L'Horta)





A Massalfassar pertanyen els barris de Rafalet i Vistabella, tot i que estan en terme de la ciutat de València.

L'origen de l'actual població és la romana Casbaitar que va sorgir entre els anys 168 i 70 aC amb l'arribada dels romans que fugien del castell de Sagunt; posteriorment fou una alqueria musulmana, de nom Masalfazar, que vol dir “alqueria de Fasar o Fazar”. El llarg període de pau musulmana fou interromput per la irrupció del Cid (aprox.1043-1099), que va donar mort al Cadí de Museros, , Abu Ibn Djahhaf, el qual governava Massalfassar. La definitiva arribada dels cristians obligà els moros del poble a fugir a la Serra d'Espadà; és en aquest moment quan la població adquireix la seua actual denominació. El primer senyor cristià fou el soberà d'Albarrasí, Pere Fernández d'Azagra; en 1245 passà a Lluís Fernández d'Híjar. En 1266 a l'aragonès Berenguer Dalmau. Un plet pel pagament de les rendes entre les corones d'Aragó i València acabà amb la compra del lloc pel noble aragonès Antonio Juan. En 1340 el senyor territorial era Pere Juan Vidal. En 1359 Pere el Cerimoniós (1319-1387) va donar la població al seu ajudant Antolí de Fortillach. El 1400 el rei Martí l'Humà (1356-1410) concedí el delme a la cartoixa de Valldecrist. Posteriorment passà a la família Exarch i successivament als Bellvis, als Sobregondi, als Múñoz i als Valeriola. En 1691 fou testimoni d'enfrontaments entre borbons i àustries.


L'agricultura, cítrics i hortalisses, i la indústria que són els motors de l'economia local es reparteixen el terme municipal.

De patrimoni podem esmentar:
  • Església de sant Llorenç Màrtir. Originari de 1461, ha sofert diverses modificacions, l'última de les quals fou en 1997. Bé de Rellevància Local.
  • El Patronat.
  • El llavaner. En estat d'abandó.
  • Font de Ximet
  • Font de Carlos

Quant a la gastronomia, els arrossos: paella valenciana, paella a la busca, paella de fetge de bou, negre amb sèpia i faves tendres, etc., abadejo i ceba revolcà, les calderes de sant Antoni, els caragols, les coques cristines, els pastissos de moniato i els rotllets d'anís en són una bona mostra.

Com a poble mediterrani i valencià, ama el foc i el millor testimoni d'això és la tasca que porta a terme la Colla de Dimonis de Massalfassar, que compta entre les seues activitats amb l'organització, des de 1997, (amb la col·laboració de l'Associació Cultural Tradicio i Música Tramús) del Cant al Ras, trobada de cant rural per recuperar el gust per la cançó tradicional. Al Cant al ras recuperen i difonen les formes més genuïnes de cantar dels valencians: cançons de batre, albades, cant d'estil, cançons d'engrunsar, cançons de taverna, cuplets de magatzem, gojos, aurores, mayos, romanços, nadalenques, asguilandos, cançons de Pasqua, cançons de ronda, havaneres, cançons de murga, etc.



Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada