diumenge, 23 de juliol de 2017

Montroi (La Ribera Alta)



Al terme, integrat en la Vall dels Alcalans, cal visitar els paratges de les serres del Caballón i de Dos Aigües.

De l'estructura llatina monte rubeu resultaria el topònim, que ve a significar Muntanya Roja. L'origen de Montroi és una alqueria musulmana que en aquella època abastà prou importància. Amb la conquesta de Jaume I (1208-1276) fou donada, el 1238, a Roderic de Liçana; en 1307 pertanyia al mestre del Temple i desprès, successivament, a Roderic de Corella, a Melcior Mercader i a Romeu de Corbera (1410-1445), mestre de Montesa, qui va adquirir-la en 1436 i va establir-hi una comanda. Fins l'expulsió de 1609 fou un lloc de moriscs que en 1510 tenia 38 cases, en 1609, 70 i en 1663, tan sols, 5.


Segons Cavanilles (1745-1804) el 1795 produïa seda, blat, dacsa, vi, oli i garrofes. A hores d'ara l'economia continua depenent de l'agricultura, especialment del vi, i de l'apicultura.


Quant al patrimoni, esmentarem l'església de sant Bartomeu, neoclàssica, del XVIII i el castell de què no romanen més que la torre principal i vestigis de la muralla, i el Museu Valencià de la Mel.

Un dels esdeveniments més coneguts del poble es la Fira Valenciana de la Mel (Fivamel), declarada d’Interés Turístic Local. On, amb la mel com a producte principal creix tot un mercat de productes (pol·len, gelea reial, herbes medicinals, vins dolços, torrons, etc.) relacionats amb la salut i l’alimentació.

Les falles, a l’igual que en altres pobles de la comarca es cremen una setmana després que a València.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada