divendres, 14 d’abril de 2017

Xulella (Els Serrans)


El terme té com corrents fluvials més importants el Túria i el seu afluent el Reatillo, o Sote, i els barrancs de Caracierzo, Rivera i Terrosa. Com a poble de muntanya, amb un terme de grans dimensions, hi ha prou excursions a fer i paratges a visitar dels quals citarem el Clot Blau, el Canó de Xulella o el barranc de Valfiguera, amb pintures rupestres. La població es distribueix en cinc nuclis: Xulella, Balneari de Fuencaliente, Santa Bàrbara, Bodega Vanacloig i l'Ermita.
Al Sufruto s'ha trobat una destral de pedra que podria ser neolítica i al Monte del Castillo deixalles del Bronze. També al Monte del Castillo i al Castellar, la Talayuela, los Serranos i Corral s'assentaren els ibers. Els romans també passaren pel Monte del Castillo i hi deixaren un castrum i el topònim Iulella per al lloc. En 1236 Abu Zeyt (¿-1269)va cedir el castell al bisbat de Sogorb. En 1248 Jaime I (1208-1276) donà a Pere Escrivá de forma vitalícia el "castrum et villam de Xulella". El castell fou utilitzat en els anys posteriors com a pagament per diferents serveis a la Corona. El 1271 Jaume I va fer lliurament del mateix al bisbe de València, Andrés Albalat, junt amb la jurisdicció sobre la baronia. D'aquesta manera quedà constituïda en 1274 la baronia de Xulella ––dependent del Capítol de València–– que incloïa La Llosa del Bisbe i, des de 1300, el Villar. En aquesta època fou ocupat per Guillem de Reixac, però Jaume II (1267-1327) va obligar-li a restituir-lo al bisbat en 1294. En 1331 els pobladors, majoritàriament moros, empentats per les continues incursions d'Al Azraq (1208-1276) es veieren obligats a abandonar el poble, que romangué desert fins el 8 de febrer de 1341 en què Raimon de Gastó, rebé carta de població de Pere IV el Cerimoniós (1319-1387), per a cent pobladors arribats de Terol, Lleida i Navarra. En 1373 la cessió dels drets del Cabildo completà el senyoriu del bisbe sobre Xulella. La guerra amb Castella va provocar el forçament del castell en 1379. El segle XVIII s’independitzaren La Llosa i el Villar. En el XIX s'acabaren els senyorius i, en conseqüència, el poble obtingué la independència, es modernitzaren els cultius i el balneari i es construïren nous molins; també fou el segle de les guerres carlistes que hi tingueren prou importància ja que Xulella fou ocupada per Cabrera (1806-1877) i assetjada pels isabelins fins que aconseguiren expulsar les tropes del Pretendent.


Fontcalent és un dels balnearis termals més importants del l'Estat i contribueix a l'economia local, que té el turisme rural como motor principal i es veu complementada amb una cada vegada més anecdòtica agricultura.

El poble manté la complicada fesomia que li donaren els moros, amb carrers estrets, costeruts i sinuosos. Conserva una bona quantitat de cases típiques de la comarca amb la seua particular arquitectura. De monuments hi ha:
  • El castell. Declarat Monument Històric Artístic en 1981. Es remunta als romans, però el pas del temps, e terratrèmol del XVIII i les guerres carlistes l'han deixat en un estat prou dolent que no impedeix endevinar el seu esplendor històric.
  • Església de Nostra Senyora dels Àngels. Aixecada sobre la mesquita en els segles XV i XVI. Conserva algunes obres d'art interessants.
  • Ermita de Santa Bàrbara. De 1364, restaurada en 1730.
  • Ermita de Sant Josep. Segle XIX.

Wikipedia. Treball propi de Falconaumanni 

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada