La
Dehesa ha estat declarat, el 5
de novembre de 2002, Paratge Natural per la Generalitat Valenciana i
constitueix, juntament amb la zona de Las Fuentes i les riberes del
Palància, el major atractiu paisatgístic de la superfície municipal, que
s’escampa pels primers estreps de la serra Espadà.
Malgrat que el primer document en què es citat el poble és de 1277, se sap que Jaume I va ocupar-la en 1245 i que, en 1260, va cedir-la, amb Assuévar, Mosquera i Pollinos, a Simó Pérez d'Arenós, a la qual família li va ser confirmada el 1330 per Alfons IV (1299-1336), i a la que va pertànyer fins que es va unir per matrimoni als Folch de Cardona a mitjan segle XV, aquests atorgaran carta pobla el 1609 després de la desfeta demogràfica i econòmica que va suposar l’expulsió morisca. En 1599, Soneixa, va obtindré rectoria, amb capellà propi.
El 30 setembre 1811, durant la Guerra de la Independència, el francès Palombini va atacar el poble, i en 1836, durant les guerres carlistes fou assaltat i incendiat per les tropes del Serrador (1792-1844), la qual cosa obligà els veïns a aixecar una muralla, de què encara queden algunes restes. Durant la Guerra Civil va patir bombardejos i va veure com s’hi habilitava un camp de concentració, en el qual estigué presoner l’escriptor Antonio Buero Vallejo (1916-2000).
La
seua economia es reparteix quasi a parts iguals entre l'agricultura, la
indústria i el sector serveis, encara que darrerament pot ser hi guanye terreny
el sector industrial.
- Església de Sant Miquel Arcàngel. 1751-1766. En estil corinti. Com tantes altres, assentada sobre els fonaments de la mesquita. Allotja una de les dues campanes més antigues del país (l’altra és a Torrent (L’Horta)), datada en 1250.
- Ermita de Sant Francesc Xavier. Segle XVII. Utilitzada com escola fins a principis del segle passat.
- Ermita del Crist de la Providència, o del Calvari.
- La Cisterna. Segle XVIII
- Palau dels Ducs de Montellano
- Ajuntament
- Museu del Yeso
- Llavaner de la Mina
- Font de la Plaça.
- Font de Sant Joan.
L'olla
de ayuno, la de cap de porc i la de col llombarda, juntament amb l’arròs
la forn, fet amb carn i embotit i també amb peix, les coques de tomaca, de ceba
o de verdures i una àmplia oferta rebostera són els dinars favorits de Soneixa.
El 30 de juliol de 1860 neixia a Soneixa (L’Alt Palància) Adolfo Gil y Morte. Des que es va
llicenciar , en 1880, en la Facultat de Medicina de la Universitat de València,
va dedicar la seua carrera mèdica a l'estudi de les malalties intratoràciques,
entre elles la tuberculosi, en aquesta universitat on va assolir la càtedra de
fisiologia en 1889. A banda de presidir el Col·legi de Metges, la Reial
Acadèmia de Medicina de València i l'Institut Mèdic Valencià, va fundar i
dirigir el primer dispensari antituberculós del País Valencià. Malgrat això,
també dedicà gran part del seu temps a la política, camp en què fou membre del
Congrés dels Diputats en diverses legislatures i formacions polítiques, sempre
properes al republicanisme. En 1920 l’Ajuntament de València reconeixia la seua
tasca docent, investigadora i política, nomenant-lo Fill Predilecte. Va morir a
València el 7 de gener de 1929.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada