diumenge, 2 d’abril de 2017

Onil (L'Alcoià)

El terme municipal es troba immers en la subcomarca de la Foia de Castalla i abasta des dels darreres estreps de la Mariola fins a la planura de La Marjal i la serra d’Onil; les principals altures són Els Castellars, La Penya de l’Àguila, la Fenesosa, l’Ombria del Puig i la Solana de Tagüenda, totes elles amb altures entre els 1.000 i els 1.200 m. Els paratges més bonics per visitar són: l’ermita de Santa Anna, el Coto Escolar, la Favanella i el Tormo.

Viquipèdia. Treball propi de Joanbanjo
Hi ha tretze jaciments --des del Paleolític Superior fins als romans-- que parlen de l’estància humana a Onil al llarg de tota la història. Malgrat que el topònim puga identificar-se amb l’Onice grec o l’Onix romà, les primeres evidències d’assentament són musulmanes, època durant la qual el poble estava en mans del Sayd Abu Zaid (¿-1269), antic rei de València, el qual, després de convertir-se al cristianisme, es va declarar vassall de Jaume I (1208-1276) i obtingué, el 1244, el manteniment del domini de la població; el matrimoni de la seua filla amb el cavaller Ximén Pérez d'Arenós permeté a aquest adquirir el senyoriu d'Onil que, el 1251, va ser entregat a Jaume I a canvi de Xest i Vilamarxant. El 1268 fou cedita Albert de Lavania; des d’aqueix moment passà per diverses mans fins arribar a les del marquès de Dos Aigües, després d’haver estat elevat al rang de baronia, en 1364, per Pere IV (1319-1387). La seua adhesió a Felip d'Anjou (1683-1746) durant la guerra de Successió li reportà el nomenament de vila, que romaniria inclosa en la Governació d’Alcoi després del Decret de Nova Planta.

Poble de tradicional economia agrícola, des de 1878 inicià el contacte amb la indústria joguetera, arribant, a hores d’ara, a ser el primer productor de l'estat de nines, les quals exporta arreu del món; també hi ha una important indústria de foneria de metalls, nascuda de la necessitat d’abastir-se dels materials necessaris per a la fabricació de joguines. L’activitat més important que roman del passat agrícola és el conreu de l’olivera de què s’hi extrau un excel·lent oli.

Del patrimoni onilenc destaquem:
  • Palau del Marquès de Dos Aigües. Aixecat entre 1539 i 1614 en estil gòtic renaixentista. Actual Ajuntament.
  • Església de Sant Jaume. Edificada en 1778, per l’arquitecte Cambra, aprofitant la capella del Palau. Conserva diferents obres d'art de què destaca el Baptisteri pintat per Eusebio Sempere (1923-1985), il·lustre fill de la vila, de què parlarem més avall.
  • Convent de Sant Bonaventura. Fundat en 1687 per monjos Franciscans Alcantarins. Posseeix una interessant col·lecció pictòrica.
  • Casa de l’Hort. Segle XVIII. Estil xorigueresc. Seu del Museu de la Nina.
  • Ermita de Santa Anna.
  • Ermita de la Verge de la Salut.
  • Ermita de Nostra Senyora de Montserrat
  • Casa i jardins de Tàpena.
  • Font del Xorro de la Plaça.
  • Museu de l’oli

El 3 d’abril de 1923 hi va néixer Eusebio Sempere, escultor, pintor i artista gràfic. El qual, en 1940, començà els seus estudis a l'Escola de Belles Arts de València; estudis que més tard ampliaria a Paris, on es va relacionar amb artistes de la talla de Picasso (1881-1973), Kandinsky (1866-1914), Mondrian (1872-1944), Chillida (1924-2002) o Matisse (1869-1954). La dècada dels 60 la passa a Madrid, on forma part de diversos grups vanguardistes, entre els quals, el valencià Grup Parpalló. Als EUA s’hi introduí en l’ús de l’ordinador per a la creació artística, tècnica de què fou pioner a l’Estat Espanyol. En 1983 li concediren el Príncep d’Astúries de les Arts, en premi a la seua àmplia obra, que abarca des de dibuixos, olis i serigrafies a l’escultura en ferro i en acer cromat. Morí al seu poble el mateix dia que complia els 62. En el seu honor, Onil celebra la Biennal que du el seu nom, la qual arribà en 2016 a la vint-i sisena edició.

La gastronomia onilenca, a l’igual que la de la resta de la Foia, ofereix els gaspatxos amb pebrella, l’arròs la forn, l’arròs amb bacallà, fasedures,borreta, etc i dolços com ara les tonyes, les llengüetes o els suspiros.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada