dimecres, 19 d’abril de 2017

Beniarjó (La Safor)

El terme, solcat pel riu Serpis, està absolutament cobert de tarongers, que són el motor de l’economia local.

Té el seu origen en una alqueria musulmana que depenia del castell de Bairén. En el segle XII apareix documentada com a Benizerjó. Jaume I (1208-1276) va donar-la el 1247 a Roman Castellà, però posteriorment passà a ser propietat de la família March i, per tant, a integrar-se en el ducat de Gandia. El 1425 Ausiàs March (1397-1459) va assolir del rei Alfons el Magnànim (1396-1458) la concessió del mer i mixt imperi i la plena jurisdicció criminal, privilegi que havia obtingut amb anterioritat Pere March, pare del poeta. La seua primitiva parròquia, amb culte a sant Marc, depenia de Gandia, el 1535 s’independitzà juntament amb Almoines (separada el 1574) i Pardines que romangueren com a annexes.
Fins el moment de l’expulsió, any 1609, en què hi havia 160 famílies, fou lloc de moriscs. En l'època del conreu del canyamel, Beniarjó fou un centre important. El palau dels March va passar posteriorment a la casa de Medinaceli, que va desmantellar-lo i va vendre els seus materials. Per altra banda, la capella de sant Marc, que després de l'erecció de la nova església dedicada a sant Joan Baptista havia quedat com ermita annexa al palau senyorial, ha estat destruïda en època recent.


El nucli urbà és tortuós i forma xicotetes places. Del seu patrimoni parlem tot seguit:
  • Ajuntament. Segle XIX.
  • Església de sant Joan Baptista. Dels seixanta del segle passat, aixecada sobre l’anterior de la que es conserven algunes obres d’art.
  • Vestigis de la que fou casa senyorial dels March.
  • Cisterna i aljub que abastien d’aigua el palau. Recentment restaurades.

El 25 d’abril s’hi celebren les festes en honor de sant Marc en què es ballen les danses conegudes com les Caixes de sant Marc i el Ball de la Bandera ––que data del segle XVII, quan es formen milícies per defensar els municipis––, ambdues amb origen en la Florència del segle XV. Un altres atractiu que oferta Beniarjó és el Premi anual de Poesia “Senyoriu d’Ausiàs March”.


La gastronomia es basa en els arrossos, també hi destaca la cassola de bonítol al forn. Quant als dolços, els típics de Nadal.

L’any 1397 va néixer a Beniarjó un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià: Ausiàs March. Fill d’una família de la xicoteta noblesa, va rebre una sòlida formació tant cultural com a cavaller, faceta aquesta, en què també va destacar: formà part de les Corts de 1415, convocat per Alfons el Magnànim, al servei del qual participà en diverses expedicions (Sardenya i Tunis), la qual cos li agraí el rei amb diversos territoris i prebendes. Però allò que li va fer immortal va ser la poesia. La seua obra es distancia de tota la poesia anterior, i aporta una visió molt personal sobre temes com la dona, l'amor, la mort, morals i espirituals; tingué una repercussió notable en la lírica castellana del segle XVI al XVIII, tot i ser íntegrament escrita en un català desproveït de provençalismes. A més, sa influència en altres poetes catalans va ser enorme; per això es considera una de les figures prominents de la literatura valenciana de tots els temps. Ausiàs va morir en 1459, a la ciutat de València, en la qual Catedral s’hi troba la seua sepultura.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada