Al terme són interessants els paratges del Salt, La Creueta, els Tolls del riu Frainós, on apareixen restes d'un aqüeducte musulmà i de dos antics molins fariners.
 |
Viquipèdia.
Treball propi de Olivier
Sanz y Sauzet
|
L’origen del poble està en
una antiga alqueria musulmana que, en 1317, pertanyia a Bernat de Cruïlles. En 1357 l’infant castellà Ferran atacà la població i fou rebutjat pels habitants que es van
fer forts al recinte emmurallat. Fins a les primeries del XVI va pertànyer a la
parròquia de Penàguila. En el moment de l’expulsió comptava amb uns 1485
habitants moriscs. En 1611 els comtes d’Aranda li donaren la segona carta
pobla. En 1757 el senyoriu de Benilloba entrà en la casa de Revillagigedo;
aquests comtes no ho desvincularen, malgrat les disposicions desvinculadores de
1820, fins l'any 1955, any en què cediren, veneren i transferiren els drets
senyorials subsistents a un particular. Actualment, com a cas excepcional al
País Valencià, segueix vigent el senyoriu de Benilloba.
Gràcies a la indústria tèxtil l’economia de
Benilloba és de les més pròsperes de la comarca.
Del seu patrimoni:
- Església de la Nativitat.
- Casa Fortalesa. Fou palau dels comtes de Revillagigedos el XIX conservava una torre; avui només romanen la porta principal i vestigis de tipus islàmic.
- Taulells ceràmics arreu del poble.
- Ruïnes del Molí del Salt. Segle XVIII. L’Ajuntament ha aprovat (març de 2017) demanar a la Generalitat la declaració de Bé de Rellevància Local amb l’objectiu de protegir-lo de la degradació progressiva que pateix l’estructura que es troba abandonada pels seus propietaris.
- Ruïnes del Molí de paper. Segle XIX.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen
qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata
retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada