dimarts, 28 de febrer del 2017

Aiora (La Vall de Cofrents-Aiora)


Capital de la comarca de la Vall d’Aiora-Cofrents, és el segon municipi més gran del País Valencià (després de Requena,en el qual, a banda del poble, hi ha els nuclis de població de las Casas de Madrona, San Benito i La Vega. D'orografia molt muntanyosa, hi ha La Palomera, cim culminant de la comarca (1.260 m.) i La Hunde, una de les més importants reserves naturals de la nostra terra, amb gran riquesa faunística i vegetal; els ports del Buitre (1.084 m) i el d'Hunde (1.042 m) i l’estret del Sabinar. Menció especial mereix el Castellar de Meca, una de les ciutats ibèriques de l'Edat del Ferro més espectaculars de la península. Posseeix la declaració de Monument Històric - Artístic Nacional des de 1931. La ciutat fortalesa, tallada en roca, sorprèn per les seues àmplies dimensions (ocupa més de deu hectàrees de superfície), per la seua complexa xarxa de recollida d'aigües (basada en canalons i grans i nombrosos -superior al centenar- aljubs tallats en roca viva) i, sobretot, pel camí de carros d'accés al recinte, de prop d'una quilòmetre de longitud, en què destaquen les petjades obertes en la pedra produïdes per les rodes dels carros. A més es conserven restes de les muralles ciclòpies, torres defensives, cases semiexcavadas a la roca, escales, pessebres i abeuradors. Es creu que serien els romans els que acabaren amb ell.  A la importància cultural, arquitectònica i urbanística s'uneix l'espectacularitat del paisatge pintoresc; des dels seus 1058 metres d'altura sobre el nivell del mar s'hi pot contemplar una panoràmica de gran bellesa.

diumenge, 26 de febrer del 2017

Figueres (L'Alt Palància)

Municipi de parla castellana inserit dintre del Parc Natural de la Serra Espadà. Compta amb altures que ultrapassen els 1.000 m d’altitud, com ara: La Pedriza (1.050), Monte Redondo (1.006); La Zarza (1.022), El Majadal (1.012) i El Rodeno Alto (1.080); 
Viquipèdia. Treball propi d’ Higuerano
Municipi de parla castellana inserit dintre del Parc Natural de la Serra Espadà. Compta amb altures que ultrapassen els 1.000 m d’altitud, com ara: La Pedriza (1.050), Monte Redondo (1.006); La Zarza (1.022), El Majadal (1.012) i El Rodeno Alto (1.080); també hi ha gran nombre de fonts, més de vint, de què destaquen la de la Salut, la de la Maricalva, brollador d'aigua potable que ha assortit des de sempre la població; la de la Salut, la de les Nogueres, las Balsillas, i l'Elvira; tot plegat dóna com a resultat un municipi on els cicloturistes i els senderistes poden esplaiar-se gràcies a la quantitat i diversitat de rutes, com ara la de Los Catorce Manantiales que al llarg del barranc de l'Aiguanaj ens passeja per catorze brolladors permanents, i un paisatge amb gran varietat d’espècies vegetals i animals.

Després del pas d’ibers i romans, els àrabs fundaren l’alqueria de Torre la Higuera, l'actual Figueres. La conquesta cristiana va deixar-la en mans del rei moro de València, Zeit Abú Zeit (¿-1269), el qual, una vegada convertit al cristianisme, fiu donació de totes les seues possessions al bisbe de Sogorb, malgrat la qual cosa el poble continuà mantenint la tradició morisca. En 1428 la població juga un paper fonamental en la rebel·lió dels mudèjars a la serra d’Espadà, la qual cosa li costà quedar apartada del repartiment de béns després de l’expulsió dels moriscs en 1609. En el segle XV detenia la senyoria el duc de Vilafermosa que hi aixecà palau; en 1611 passà a pertànyer a la baronia d'Aiòder, juntament amb Vilamalur, Fonts d'Aiòder i Torralba del Pinar; el baró, Miquel Jofré, va atorgar carta pobla per atraure nous pobladors. Amb la desamortització de Mendizàbal (1790-1853) perdé la quasi totalitat de les terres, motiu pel qual durant el segle XIX s’hi produïren diverses picabaralles amb la veïna població de Pavies la qual cosa obligà a la redistribució dels termes fins a deixar-los com ara els coneixem; el segle XX és un segle d’emigració i despoblament.

L’economia depèn del camp i els seus productes, mel, excel·lent oli i cireres, abasten merescuda anomenada.


La pau que envolta Figueres es veu alterada els cap de setmana i en èpoques de vacances amb l’arribada de fills del poble i visitants que apugen la població a vora els 1.000 habitants.

Amb molts afegits contemporanis el patrimoni que s’hi conserva consisteix en:
  • Església de la Puríssima . Original de 1611, molt modificada.
  • Forn mudèjar. Segle XIII. Allotja el Museu del Pa. Encara en funcionament, cada any s'encén durant les festes en honor a la Mare de Déu durant, el mes d'agost, per a l'elaboració dels tradicionals dolços, els "congletes", que més tard se subhasten en públic.
  • La Font de la Verge de la Salut
  • Llavador públic. Segle XIII. Recentment restaurat.
  • Dos ponts romans en les immediacions del poble.
Farem esment als menjars locals, representats per l’olla de card, típic de la zona i el suquete de trilla autòcton; per endolcir el paladar el forn mudèjar ens ofereix els congletes i la coca de figues.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

divendres, 24 de febrer del 2017

Sant Joan de Moró (La Plana Alta)


Es troba en la vall denominada Pla del Moro que forma la rambla de la Viuda i compta amb interessants paratges com ara els llogarets de Correntilla, Mas de Flors, Pla de Lluch, Mas d´Armeles, Mas del Pi, Masianos i Mas de Boeta; els barrancs de la Parra, la Ratxina i el Molí Roig; les fonts del Mas de Moro, de Ros o de la Figuera; la serra de Portell, el tossal de Mollet i el tossal Blanc i l'embassament de Benadresa.

dimarts, 21 de febrer del 2017

Benillup (El Comtat)


Benillup es troba al centre de la vall de Travadell, al peu de la Serra d'Almudaina, sota la Penya Redona, voltat pels barrancs de Caraita i del Sofre, que són afluents del riu Serpis o riu d'Alcoi. Hi ha bones ocasions per fer excursions i senderisme com ara: la font del Molí, la de Salines, el barranc de la Font Vella i el del Sofre.

diumenge, 19 de febrer del 2017

El Villar (Els Serrans)


Villar del Arzobispo (topònim oficial) és un municipi de parla castellana, farcida, però, de nombrosos catalanismes, que constitueix una parla de transició que ha estat objecte de detallats estudis.

La rambla del Villar és l'accident hidrogràfic més important juntament amb la de Mizquitillas i els barrancs de los Arenales i del Antigón. Per les muntanyes trobem els cims Castellar, San Roque, Cruz, Gordo i Cabras.


divendres, 17 de febrer del 2017

Famorca (El Comtat)


El terme s'ubica en la Vall de Seta, entre la serra de la Serrella i la d'Alfaro. La superfície del terme és muntanyosa: la Serrella (1.323m) i els vèrtexs geodèsics de Carboneras (1096m) al nord i Les Mellaes (925m) al sud. Hi circulen els barrancs del Pouet i d'Olvis, que aflueixen al riu Boleti. Els paratges més cridaners són els corrals de la Cova, la font de l'Anouer o les pintures rupestres del Morro de l'Asdarbalet.

dimecres, 15 de febrer del 2017

Espadella (L'Alt Millars)


Wikipedia. Treball propi de Columbusalbus
Municipi de parla castellana que presenta com a màximes altures la Penya Saganta (723 m), molt freqüentada pels escaladors, i el cim de Turís (656 m). Hi ha, entre d'altres, les fonts de Piqueta, Melig, Sastre i Sílvia; les coves de Corral Blanc, Negra i l'avenc de Saganta i diverses rutes on practicar el senderisme. El riu Millars i el seu afluent Espadella donen la nota refrescant.

dilluns, 13 de febrer del 2017

Xest (La Foia de Bunyol)


La toponímia de Xest, poble on es parla un peculiar castellà de transició, s'ha prestat a nombroses interpretacions, des de la que l'atribueix un origen grec, Khestés ——una mida de capacitat——, als que diuen que és àrab, Xest ——un personatge relacionat amb les mesquites——; altra versió parla d'origen romà, Gestalcampo ——nom d'un campament militar—— o, també, relacionat amb Sext, fent referència a un punt quilomètric. També se l'ha nomenat Chest, Chestalcampo, Miralcamp, Gestalcamp, Xest-al-Camp, Gestalcam, Gestelcam, Gest o Geste.

El terme és bàsicament pla amb xicotetes elevacions com ara el Portell de Sant Roc (270m), Bastos (576m), Alto de los Mojones (426 m) i La Cumbre (391m) i solcats pels barrancs de Xiva, Cuchillo, Pedriza, Cañadafría, Peñarroya, Hondo i Grande. Hi ha diverses rutes senyalitzades per a la pràctica del senderisme.

divendres, 10 de febrer del 2017

Aielo de Rugat (La Vall d'Albaida)




Alqueria musulmana que a ran de la conquesta cristiana fou donada, el 15 de maig de 1248, a Raimon de Gaillach per Jaume I (1208-1276). Fou part integrant del territori que abastava el ducat de Gandia. El 24 de setembre de 1612, com a conseqüència del despoblament sofert per l'expulsió dels moriscs, s’hi va concedir la Carta Pobla als nous pobladors. Però es manifest que el 1794 encara no s'havia recuperat demogràficament del buit deixat pels moriscos, ja què només la poblaven 35 famílies.

dimecres, 8 de febrer del 2017

Xixona (L'Alacantí)


El terme, solcat pel riu Rambla de la Torre, afluent del Montnegre, i limitat per la Penya Migjorn (1.226 m), la serra de la Carrasqueta (1.131m), i la serra de Montagut, és força muntanyós; hi ha el port de la Carrasqueta (1.024 m) al llarg del qual es pot fruir de bells paratges com ara el Cabeço del Corb, els pous de la neu, la Font de Vivens, La Sarja o el Barranc de la Llibrería.

dilluns, 6 de febrer del 2017

Benilloba (El Comtat)

Al terme són interessants els paratges del Salt, La Creueta, els Tolls del riu Frainós, on apareixen restes d'un aqüeducte musulmà i de dos antics molins fariners.
Viquipèdia. Treball propi de Olivier Sanz y Sauzet

L’origen del poble està en una antiga alqueria musulmana que, en 1317, pertanyia a Bernat de Cruïlles. En 1357 l’infant castellà Ferran atacà la població i fou rebutjat pels habitants que es van fer forts al recinte emmurallat. Fins a les primeries del XVI va pertànyer a la parròquia de Penàguila. En el moment de l’expulsió comptava amb uns 1485 habitants moriscs. En 1611 els comtes d’Aranda li donaren la segona carta pobla. En 1757 el senyoriu de Benilloba entrà en la casa de Revillagigedo; aquests comtes no ho desvincularen, malgrat les disposicions desvinculadores de 1820, fins l'any 1955, any en què cediren, veneren i transferiren els drets senyorials subsistents a un particular. Actualment, com a cas excepcional al País Valencià, segueix vigent el senyoriu de Benilloba.

divendres, 3 de febrer del 2017

Benigànim (La Vall d'Albaida)


Al terme hi ha les neveres del Coronal, la del Convent de la Trinitat i la del Tossal.

D’època prehistòrica hi trobem un petit soterrament, del tercer mil·lenni a.C., a la zona de la Penya Roja i un poblat ibèric del segle IV a.C. La fundació, a partir d’una alqueria musulmana, s’atribueix a Mahomet Ben-Gania, wazir de Xàtiva, que hauria donat nom al poble. En 1240 Jaume I (1208-1276) va conquistar el lloc i va donar-lo als seus cavallers per que el repoblaren. Posteriorment fou cedida, a l'igual que els seus annexes de Bellús, Alfarrasí, Sant Pere d'Albaida, Benissuera i Guadassèquies successivament a diverses famílies. En 1602 Felip III (1578-1621) l’atorgà el títol de vila reial, la qual cosa comportà independitzar-se de Xàtiva i el dret a vot en les Corts de València. Des del segle XVIII en què hi hagué una important expansió agrícola la tendència demogràfica ha estat a l’alça; en la dècada de 1950 fins i tot va rebre immigració de Múrcia i Albacete atreta pel creixement del sector industrial, representat pel calcer i el tèxtil.

dimecres, 1 de febrer del 2017

Fageca (El Comtat)


El municipi es troba situat a la serra Alfaro, aspra i de formes calcàries que s'alça en la Vall de Seta. S'hi poden fer excursions a la serra, al Pla de la Casa (1378 m), o a la Serrella.