dilluns, 2 de gener de 2017

Canyada (L'Alcoià)

Enrique Íñiguez Rodríguez (Qoan) Treball propi Viquipèdia

Tot i que oficialment es la vincula a la comarca de l’Alt Vinalopó, cal situar-la en L’Alcoià ja que al llarg de la seua història ha format part de municipis d’aquesta comarca i que la parla és valenciana, cosa que no ocorre a L’Alt Vinalopó, on la llengua és el castellà.

El terme municipal és ric en aqüífers i en pedreres d’on s’extrauen roques utilitzades en la construcció.



A la cova de la Mina hi ha un poblat i un enterrament de l’Eneolític, i al Pujol Candela, als Purgaticos i a la Creueta, xicotets poblats ibèrics. L'origen de la localitat es troba en una alqueria musulmana del terme de Biar anomenada Benisamayo, que es trobava a la falda de la Muntanya Sanmayor. Després de la conquesta cristiana de Biar per Jaume I (1208-1276), va passar a formar part de la Corona d'Aragó. Continuà formant part de Biar fins 1775 en què es va unir a Beneixama, on romangué fins 1836; en aqueix any formà municipi amb Camp de Mirra i en 1843 se separaren per a formar municipis independents.



L’economia és bàsicament agrícola: s’hi produeix un excel·lent oli d’oliva. També la indústria hi és representada en els rams del tèxtil, del joguet i de la fusta.

El casc urbà s’arrecera al peu del cim que domina l’ermita de la Mare de Déu del Carme. El seu patrimoni es concreta en:
  • Ermita de la Mare de Déu del Carme.
  • Església parroquial on es conserva el quadre San Luis, Rey de Francia, obra de Sorolla (1863-1923).
  • Ermita de sant Cristòfol.

Té especial rellevància l’acte sacramental ‘La venida y adoración de los Santos Reyes Magos al Niño Jesús’, basada en el llibre del 1764 ‘La Santa Infancia del Niño Jesús’. Els actors i actrius són tots veïns del poble, els quals fan torns anualment per participar-hi. Les escenes representades també se situen en enclavaments naturals del poble engalanats per a l'ocasió amb el decorat i context de l'època. L’acte es representa el 6 i el 7 de gener. El 6 es desenvolupa la vinguda i adoració dels Reis Mags i el 7, la fugida a Egipte de la Sagrada Família i la degollació dels Sants Innocents. Tot plegat, constitueix una important mostra de la cultura popular i del folklore valencià, tot i que els versos que s’hi declamen són en castellà.





Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada