dilluns, 30 de gener de 2017

Benimarfull (El Comtat)


El terme, situat a la vall de Travadell, està solcat pels barrancs del Sofre, Benimarfull i L’Albacar, tots tres afluents del Serpis. A destacar les fonts del Tossal, de L’Albacar i del Sofre.

divendres, 27 de gener de 2017

Benimassot (El Comtat)


Per la seua privilegiada situació paisatgística és conegut com "la balconada de la Serrella". El terme ofereix interessants excursions, com ara: les formacions rocoses conegudes com els Frares, el Tossal Blanc, el penyal de Cantacuc, el barranc de Malafí, l’abric de l’Esmolaora i les Coves Roges, aquestes dues darreres amb mostres d’art rupestre.

dimecres, 25 de gener de 2017

Aín (La Plana Baixa)


Població envoltada d'una imponent massa forestal, formada principalment per pins i sureres. Aín es troba al bell mig del Parc Natural de la Serrà d'Espadà. Amb una orografia molt pronunciada, és un lloc ideal per a practicar activitats en la natura.

El topònim de la població ve de l'àrab, i significa "lloc, o ull, d'aigües".

dilluns, 23 de gener de 2017

Quart de les Valls (El Camp de Morvedre)


Quart de les Valls s'integra en la subcomarca de la Vall de Segó, composada per Quart, Quartell, Benifairó de les Valls, Faura i Benavites. A banda de les restes de Benicalaf, despoblat que també pertanyé a la Vall i les muntanyes del Molí de Vent i la Creu, el paratge més conegut és la Font, que a més de regar les terres dels pobles de la Vall i d'Almenara és un lloc d'esbarjo força concorregut. Les activitats més recomanables són el cicloturisme i el senderisme, precisament per als amants d’aquesta última activitat hi ha la Ruta dels Aljubs, un recorregut circular de 15 km, al llarg dels quals es poden visitar quatre d’aquests dipòsits d’aigua, vitals no fa tant de temps per al ramat i les persones encarregades de la seua cura; al costat d’ells hi ha també quatre casetes de pedra seca, totes diferents entre sí, que servien per a preservar els pastors dels fenòmens atmosfèrics i per a guardar l’eina i el material necessari per a fer la seua tasca. També s’hi poden contemplar Les Gerretes, forats naturals de la pedra que, en omplir-se d’aigua de pluja, també es feien servir per abeurar el ramat, i la Cova de la Collita que serví de refugi antiaeri en la guerra.

divendres, 20 de gener de 2017

Millars (La Canal de Navarrés)



El terme s'inclou en la Reserva de la Mola de Corts. Tot i que la zona ha estat castigada per incendis forestals poden visitar-s'hi paratges molt interessants: la cova de les Dones, en la qual existia el costum de fer la nit de noces; els barrancs del Naixement i de Les Sepultures, el llit del Xúquer; el Monstruo, salt d'aigua de 80 metres i antiga fàbrica de llum; la cova de Las Palomas ; l’Olla Lantisco i Canagar, masses forestals amb savines, carrasques i pins. A banda del senderisme també es pot practicar l'escalada en la penya La Mora i Las Fuentecicas.

dimecres, 18 de gener de 2017

Santa Pola (El Baix Vinalopó)


Treball propi de bit.ly/1yUHidj

El terme és ric en espais naturals, començant per un seguit de platges com ara la de Llevant, Gran Platja, Platja Llisa, Varadero, La Gola o El Pinet; continuant amb els de la Serra de Santa Pola, la Bassa del Molí de la Sal, la cova neolítica de les Aranyes, o dels Frares i, sobre tot, les Salines, declarades Paratge Natural pel govern valencià gràcies a la seua riquesa avícola.

dilluns, 16 de gener de 2017

Canals (La Costera)


El terme de Canals, que compta amb els nuclis de població de Canals, La Torreta, La Torre dels Frares i Aiacor, està regat pel riu Cànyoles i el seu afluent Sants de la Pedra, que travessa la vila. A l’abric de la serra Grossa, hi ha els Picatxos i la Llometa dels Lladres.

divendres, 13 de gener de 2017

Xelva (Els Serrans)


Treball pròpi de Falconaumanni Viquipèdia
Xelva és la capital de la comarca dels Serrans i distribueix la seua població entre el nucli urbà i els llogarets d'Ahillas i Villar de Tejas. Compta amb un extens terme, molt accidentat excepte en la part de la vall del riu de Xelva, principal afluent del Túria que també travessa el terme, a l'igual que les rambles d'Alcotas i d'Archela. Orogràficament cal destacar el port de Las Granzas (1.000 m.), el Pico del Remedio (1.052), el Cerro de la Nevera (1.259 m), l'Atalaya (1.157 m), l’Aguilar (996 m), el Puntal de Tiero (980 m) i el Puntal del Rompido (925 m). Alguns del paratges més concorreguts són: els Chorros de Barchel, Molino Puerto, Puente de Barraquena, i l'Ermita del Remedio. Xelva també és rica en fonts: Berra, Brugente, La Gitana, Gorgol, Gotera, Cortina i Sabina. La "Ruta de l'Aigua" és un itinerari turístic de traçat circular, que combina naturalesa i cultura en un agradable passeig d'aproximadament dues hores de durada. S'inicia a la Plaça Major, guiat per senyals i panells informatius que faciliten el seu recorregut. L'itinerari, que discorre pels quatre barris històrics de la localitat i per paratges singulars del riu Xelva, és una ruta de fàcil recorregut pel que és ideal per a les excursions familiars.

dimecres, 11 de gener de 2017

Alpont (Els Serrans)



El terme, u dels més grans del País, alberga gran quantitat d’aldees unes habitades i d’altres no; aquesta n’és la relació: Almeza, Baldovar, Campo de Abajo, Campo de Arriba, Canaleja, El Collado, Corcolilla, La Cuevarruz, Las Eras, Hontanar, La Torre, La Carrasca, La Hortichuela, El Chopo, Berandía, Benacatácera, Vizcota, Cañada Seca i Pozo Marín. El terreny és esquerp i accidentat, amb gran quantitat de barrancs, cims, moles, etc, com ara la Muela (1.547 m.), Cerro Negro (1.407 m.) i el port de Collado Blanco (1.228 m). El Reguero. L’únic corrent fluvial de certa entitat recorre el terme encaixonat en alguns punts donant lloc a espectaculars canons dels què destaca la Hoz de Alpuente. La vegetació natural, molt delmada per la sobreexplotació agrària, està constituïda fonamentalment per la carrasca i la savina, la qual conforma boscs amb molts exemplars centenaris.

dilluns, 9 de gener de 2017

Cervera del Maestrat (El Baix Maestrat)



Municipi de relleu muntanyós, en què trobem els cims de Revoltons (635 m), Perdiguera (516 m) i Mola (481 m), i força paratges interessants de què esmentarem la font de la Roca, la de la Caravel·la, la Perdiguera i el Mas d'Exauli.


Fundada pels grecs en 331 aC, conserva una vila agrícola romana al Mas d’Aragó. Ja en 1157 Raimon Berenguer IV (1114-1162) va fer cessió, confirmada en 1235 per Jaume I (1208-1276) a l’orde de l'Hospital, encara que la conquista no es faria efectiva fins el 1233; en novembre d'aqueix any, l'orde pactà una carta de població amb els musulmans, però atorgà, el 1237, altra per als cristians de tot el districte a Miquel de Tivisa. El 1250 es dóna una nova carta pobla només per a la vila. En 1319 va passar a propietat de l'orde de Montesa --en poder de la qual romangué fins l’extinció dels senyorius en el XIX-- i es donaren les seues rendes a la Mesa Mestral. Fou centre del terme i de la batllia de Cervera, que comprenia els pobles de Cervera, Sant Jordi, Sant Rafel, Traiguera, La Jana, Xert, Carrascar, Càlig, la Barcella, Rosell, Sant Mateu, Canet lo Roig i Mas dels Estellés.

dijous, 5 de gener de 2017

Ondara (La Marina Alta)


El territori és pràcticament pla, a excepció de la part de la serra de Segària (370 m), i es troba quasi en la seua totalitat conreat. Hi ha, com a paratges a visitar, el parc públic de la serra de Segària perfectament habilitat per a l'esbarjo; la Font dels Tres Brolls, l'Assut, xicoteta presa de pedra d'origen musulmà que s'aprofita per al reg. El terme inclou la pedania de Pamís. Sanchis Guarner (1911-1981) opina que el topònim Ondara prové d'Ondar, vocable ibèric que significa “arenal”.

dimarts, 3 de gener de 2017

Matet (L'Alt Palància)


El terme ocupa els estreps septentrionals de la serra d’Espadà i pertany al seu Parc Natural. Les altures més importants són el Morterico (862 m), El Rector (855 m) i El Carro 835 m. Esmentarem també com indrets a conèixer la rambla del Perrudo, el barranc de l' Argotalla i les fonts del Llentiscle, de l'Espino, dels Burros, la de Carro, la de la Panolla i la Font que Naix. Algunes mines, de mercuri i algeps, a hores ara abandonades, i les restes d'un antic dipòsit de neu prop de Quatre Camins, completen l’interessant recorregut pel municipi.

dilluns, 2 de gener de 2017

Canyada (L'Alcoià)

Enrique Íñiguez Rodríguez (Qoan) Treball propi Viquipèdia

Tot i que oficialment es la vincula a la comarca de l’Alt Vinalopó, cal situar-la en L’Alcoià ja que al llarg de la seua història ha format part de municipis d’aquesta comarca i que la parla és valenciana, cosa que no ocorre a L’Alt Vinalopó, on la llengua és el castellà.

El terme municipal és ric en aqüífers i en pedreres d’on s’extrauen roques utilitzades en la construcció.