diumenge, 31 de desembre de 2017

El Pilar de la Foradada (El Baix Segura)


El terme, límit fronterer del País Valencià amb la Regió de Múrcia, es reparteix entre el mar i la muntanya i compta amb bones platges i zones d’alt valor ecològic com ara el Pinar de Campoverde o el Río Seco, on s’ha traçat una ruta senderista que dóna la possibilitat de conèixer la rica fauna del paratge; també és digna d’esment la ruta dels arbres monumentals que en forma de tarongers, garroferes, oliveres, palmeres pins, moreres podem observar en un recorregut perfectament senyalitzat. Les "Mil Palmeras" és una urbanització i pedania del municipi que es troba al costat de l'àrea natural de la desembocadura del riu Sec.

divendres, 29 de desembre de 2017

Tavernes Blanques (L'Horta)


La hipòtesi més evident sobre la fundació de Tavernes és la de que fóra un assentament romà en la via Heràclia, que passava per aquesta zona. Quant al topònim hi ha diverses teories, des de la que l'atribueix al fet que hi haguera una taverna en què vendrien begudes blanques, o que estigués pintada de blanc o la que fa referència al color blanquinós del terreny o que hi hagués blanquers d'ofici. Segons pareix, Jaume I (1208-1276) va tendir a disminuir el poder feudal establint una relació que el mantinguera a ell com a únic senyor. D’aquesta manera va atorgar propietats emfitèutiques, és a dir, cedides a canvi d’un cànon anual, reservant-se’n el domini directe per a ell.


Aquesta estratègia no es va desenvolupar com desitjava el monarca i es va veure en la necessitat de concedir senyorius al millor postor, fóra noble o plebeu. En l'any 1445 el lloc pertanyia a Bernat Peris; posteriorment seria de Francesc de Borja, qui va vendre-ho a Alfons d'Aragó, el qual, al seu torn, ho va donar als monjos de Sant Jeroni de Cotalba i del monestir de Sant Miquel dels Reis, fundat l'any 1535 per na Germana de Foix (1488-1538) i Ferran d'Aragó (1452-1516), duc de Calàbria, i edificat sobre el solar de l'antic monestir cistercenc de Sant Bernat de Rascanya, que datava del 1271; sota aquest senyoriu romandria ja fins l'abolició dels mateixos en el segle XIX. La parròquia fou creada l'any 1631 en desmembrar-se de la de Sant Llorenç de València i de la de Carpesa.


El xicotet terme no depara gaires excursions com no siga una passejada pel barranc de Carraixet, on trobarem l'ermita de Nostra Senyora dels Desemparats, aixecada en 1447.

Altres edificis digne d'esment:
  • Església de la Santíssima Trinitat, del segle XVII, que fou destruïda durant la Guerra Civil i reedificada en 1948, no obstant això conserva algunes peces d'art religiós que se salvaren de la destrucció.
  • Mercat municipal, de 1934. La seua estructura és de ferro colat, fabricat en els alts forns, i al seu torn està cobert de fustes de manera que així resulta més envolupant.


Quant als dinars hi ha la paella de bacallà, els ous "creixcuts", el guisat de costelles de porc amb carxofes, la paella de fetge de bou o l'arròs amb bledes.



dijous, 28 de desembre de 2017

Benafer (L'Alt Palància)


Situada a la capçalera de l’Alt Palància, entre la serra Espina i el riu Palància, compta amb paratges pintorescs com ara les fonts de Juan d'Agueda, o Fandagueda; la del Nogal, Fuensanta i Fuensantilla, de la qual es nodreix la població. També hi ha la cova de la Cerdanya.

dimecres, 27 de desembre de 2017

Cortes d'Arenós (L'Alt Millars)



Al terme localitzem el Còria (1.329 m) o el Cabezo de las Cruces (1.704 m), importants plantacions de pins i rebollars i diverses fonts, com la de la Teja, los Berros i Collara conformen la geografia local presidida pel Rebollo (o El Abuelo), roure reboll de més de 700 anys d'antiguitat, que és el més vell de l'Estat.

dimarts, 26 de desembre de 2017

La Salzadella (El Baix Maestrat)


Hi ha els nuclis de població de La Salzadella i les masies d'Enguasch, la Teuleria, de l’Andalús de Baix, de l’Andalús de Dalt, la Masia del Rei i de La Solana. El topònim prové d’un bosc de salzes que hi ha al terme.

dilluns, 25 de desembre de 2017

Quatretondeta (El Comtat)



També conegut com Quatretondeta de la Serrella per estar el seu terme municipal escampat per la Vall de Seta i per aquella serra, en la qual es troben els cims de Penya l'Hedra (1.384 m) i Serrella (1.358 m), també s'hi troba la font de l'Espinal o el pou de neu de Pla de la Casa, entre altres paratges atractius; però el més conegut és el dels Frares, curioses formacions rocoses en forma d'agulles.

dissabte, 23 de desembre de 2017

Foios (L'Horta)


El menut terme està ocupat per l'horta i les alqueries que hi romanen, i compta amb els llogarets de la Lloma, Cuiper, pertanyent a la parròquia de Roca, que en 1882 fou declarat Colònia Agrícola; i la Venta del Sombrerer.

dimecres, 20 de desembre de 2017

Rotglà i Corberà (La Costera)

El terme és xicotet, amb un relleu pràcticament pla en què destaquen els pujols de Vista Bella, La Serreta i Els Carrascos i els barrancs de Font Canya i Carnissers.

dimarts, 19 de desembre de 2017

Benicolet (La Vall d'Albaida)


Lloc d’origen musulmà. Fou conquistat per Jaume I (1208-1276) i cedit, l’any 1258, a Joan de Bardaxí. L’any 1609 estava habitat per 35 famílies morisques. Va estar integrat en la baronia de Llutxent, sota el senyoriu del Maça de Liçana, i, posteriorment va pertànyer al marquesat de Dos Aigües. Durant el segle XX ha sofert una forta emigració, cap a València i Barcelona fonamentalment.

dilluns, 18 de desembre de 2017

Geldo (L'Alt Palància)


Se situa a la vora dreta del Palància i presenta indrets interessants per a l’esbarjo com ara la font del Cristo , amb gran parc, i el safareig municipal (que encara utilitzen algunes persones), la font de sant Gil o la font del Barranc. També hi ha les llacunes formades sobre antigues mines d’argila i un grapat d’oliveres mil·lenàries. Per als caminants, interessants rutes de què cal destacar la de la Via Verda traçada sobre l’antic traçat del ferrocarril d'Ojos Negros, ideal igualment per a cicloturistes i, fins i tot, per a aquells que frueixen de muntar a cavall.

diumenge, 17 de desembre de 2017

Suera (La Plana Baixa)


Situat als estreps septentrionals de la serra d'Espadà el terme està regat pel barranc de Castro i poblat de sureres, pins i alzines. Hi ha abundants brolladors de què destaquen les fonts del Monte, de Castro, Bocamina, Ullals, Avellaner i del Riu. Orogràficament hi sobreïxen els cims de La Serra, La Talaia, El Tossal o El Casalet. Per fer més atractiva la passejada s'han dissenyat diverses rutes que permeten conèixer el terme i visitar els despoblats de Castro i de Sueras Alta a peu o amb bici. Cal esmentar les oliveres centenàries de l'Algepsar (500 anys) i de la Campana (200 anys).

dissabte, 16 de desembre de 2017

Murla (La Marina Alta)


L’escassa superfície de terme municipal ofereix la possibilitat de fer senderisme i cicloturisme a la serra del Cavall Verd, i pujar a la Creueta o a la Penya de l'Altar.

dijous, 14 de desembre de 2017

Gavarda (La Ribera Alta)


El terme municipal està situat a la vora del Xúquer, que juntament amb la Sèquia Real del Xúquer envolten el poble. La superfície és plana, excepte la part nord i nord-est --on es troba el municipi nou de Gavarda--que és una xicoteta zona muntanyenca amb altures màximes de 150 m, amb les denominacions de Lloma Teixonera, Lloma Plana i Bateria.

dimecres, 13 de desembre de 2017

Bugarra (Els Serrans)


Malgrat la destrossa que va fer l'incendi de 2012, el terme presenta un entorn natural envejable. Els punts més alts són l'Alt de Roger (568m) i Bastos (576m). Compta amb una platja fluvial al costat del riu Túria. També hi ha algunes cavitats com ara la cova del biscaí i la Sima Colomera.

dimarts, 12 de desembre de 2017

Alcosser de Planes (El Comtat)


També conegut com Alcosseret. El seu topònim deriva de la veu àrab Al-Quasayr que significa xicoteta fortalesa. Es pot gaudir de bones excursions fins al pantà de Beniarrés o fins a l'empinat Calvari, des d'on es gaudeix d'una magnífica panoràmica de la vall i del curs del riu Serpis.

dilluns, 11 de desembre de 2017

El Castell de Guadalest (La Marina Baixa)


El municipi se situa en la vall del mateix nom, a 595 m d'altitud, i està voltat per les serres de l'Aixortà, Aitana i la Serrella; són les seus principals altures: Els Parats (1147 m), el Morro Blau (1124 m) i el Morro Blanc (1084 m); el riu homònim travessa el terme i les seues aigües es recullen en un embassament proper a la vila construït entre 1953 i 1971.

diumenge, 10 de desembre de 2017

Gata de Gorgos (La Marina Alta)

El terme municipal descansa en una vall on podem trobar paratges com el de La Granota, la font de la Mata, la d’Aixa, les Coves Roges i un bon catàleg d’arbres centenaris, com ara l'olivereta del Moro, les oliveres dels Cauvells, el garrofer de l’Era de Cirera o l’olivera mil·lenària de les Valls.

dissabte, 9 de desembre de 2017

Borriol (La Plana Alta)

El terme està situat entre la Serralada de Les Palmes i la serra de Moró. Cal esmentar, per als senderistes, les rutes pel Prat de Cabanes i pel Desert de Les Palmes.


Nombroses restes arqueològiques certifiquen l’antiguitat del municipi, les més antigues les pintures rupestres de l'Albaroc, recuperades recentment i protegides mitjançant una reixa, Des de l’any 1998, l'arquer i la resta de figures del conjunt pictòric formen part del Patrimoni de la Humanitat. Dels romans conserva un mil·liari de la Via Augusta que es conserva a un jardí del poble. Després d'arrabassar-li-ho als musulmans Jaume I (1208-1276), va donar carta pobla el 1250.

dimarts, 5 de desembre de 2017

Sot de Xera (Els Serrans)

El terme va ser declarat Parc Natural i Municipi Turístic a l'any 2007. Al paratge conegut com Les Fonts naix el riu Sot, que creua el poble i el terme, el qual és molt accidentat i presenta altures, d'entre 900 i 1000 metres, com Tarraque, amb un avenc on s'han descobert deixalles romanes; la Jaca, Fuentecillas, Morroncillo i Pou Mínguez, i fonts, algunes amb propietats medicinals, de què citarem: Santa Maria, Fech i Ramblizo. Hi ha diverses rutes senderistes, com ara la que mostra els paisatges del Juràssic. Forma part del Parc-Geológic Xera-Sot de Xera`, en què, a banda de l'interès científic hi ha nombrosos paratges on gaudir de la natura i dels esports de muntanya.

dilluns, 4 de desembre de 2017

Bufali (La Vall d'Albaida)

Al seu xicotet terme hi ha la Nevera de la Lloma de la Solaneta, del segle XVII, però en perill de caure per la seua mala conservació. També és digna d’esment la Font del Riu, paratge a la vora del riu Albaida, recentment habilitada com a zona d’esbargiment.

diumenge, 3 de desembre de 2017

Gandia (La Safor)

El terme municipal es troba en una ubicació privilegiada entre el mar ––amb magnífiques platges de sorra daurada: la d'Ahuir, la de Venècia, la Nord i la de Rafalcaïd––, la muntanya ––el Mondúver (841 m), el Barranc de l'Infern i el Circ de la Safor, que deparen bones oportunitats als excursionistes–– i l'horta, regada pel Serpis. El 30 d’abril de 2004 el paratge conegut com Parpalló-Borrell va ser declarat Paratge Natural, en ell a banda d’abundant fauna es troben les coves del Parpalló i del Garrofer.

dijous, 30 de novembre de 2017

Castell de Castells (La Marina Alta)


El terme s'ubica en la vall de Pop, voltat de muntanyes com ara La Serrella, la serra d'Alfaro, la Xortà o el Castellet, i gaudeix de força paratges de singular bellesa: l'Altar Gelat (on mai no pega el sol), la cova del Somo, els Arcs dels Atancos –declarat Paratge Natural Municipal el 14 de gener de 2005--, les fonts de la Bota, l'Ombra, els Teixos; el forat de la Llacuna, el Castellet; el cim del Cocoll i, sobre tot, el Pla de Petracos en són bona mostra.

dimarts, 28 de novembre de 2017

Benafigos (L'Alcalatén)

Situat entre el riu Montlleó i la rambla de Benafigos, assentat a més de 900 metres d'altitud sobre un pujol coronat per les cases del poble en un terreny inhòspit però que li dóna gran bellesa, Benafigos és un poble de carrers retorts i estrets plens de restes del castell que li dóna origen. Poble de muntanya, compta amb fonts – la de Dalt, la de Darrer, la de Baix o la d'Albis, on hi ha uns safarejos reformats en 2008; totes amb magnífica qualitat d'aigua – i cims –- Coll del Vidre (1.083 m), la Penyaroja (1.063 m) Morral Blanc (1.021 m). La superfície no cultivada està coberta en la major part per pinar, carrascar i matolls.

dilluns, 27 de novembre de 2017

La Pobla Tornesa (La Plana Alta)


El seu terme, enclavat en una xicoteta vall voltada per les serres del Desert i de Borriol, està travessat pel Meridià de Greenwich. D'entre els paratges més coneguts destaquen el Pinar de la Planeta, on abunden els bolets; la Cova dels Malandrins, el Pou de la Figuera, el coll de la Mola, la font de la Rabosseta, el Cingle, i el Bassot. Per als caminants hi ha el sender que uneix el Desert de Les Palmes amb La Pobla Tornesa.


S'hi han trobat importants deixalles del Paleolític (la Cova Negra) i posteriors. Es creu que el seu origen arranca d'una venda o posada de la calçada romana que la creuava, com ho demostren els tres mil·liaris que es conserven en l'anomenada Senda dels Romans (possiblement la Via Augusta). En època musulmana era una alqueria del castell de Montornés; després la conquesta fou cedit a Pérez Sanz, i més tard passà a formar part de les propietats de Ximén Pérez d'Arenós, qui posseïa el senyoriu del castell de Borriol. Fou el centre de la nomenada baronia de la Pobla Tornesa, que el 1515 fou comprada per Nicolau Casalduc, la qual família encara posseeix gran part del terme. Durant la guerra de Successió, el 25 de maig de 1708, el general borbó D'Asfeldt (1665-1743) ocupà el poble i furtà tota la collita la qual cosa provocà la fugida dels poblatins, durant uns dies, cap a Vilafamés.


Els mil·liaris ja citats, i l'església de Sant Miquel, de 1734 i l'ermita de Sant Joan de la Vila, de 2005, són els trets més característics del patrimoni local.


Els menjars més estimats: carn a la brasa, olla amb verdures i els dolços, de què destaquem les "descòrregues" (coques d‘ametla i nous). Menció a banda mereixen els bolets dels quals s'hi celebra una mostra que atrau gran quantitat de boletaires.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

diumenge, 26 de novembre de 2017

Alcàsser (L'Horta)

Alcàsser es troba en un terreny pla envoltat dels barrancs de Picassent i del Realó. Rodejat d’horta, el seu terme invita al passeig i a gaudir d'un paisatge impressionant.

divendres, 24 de novembre de 2017

Sot de Ferrer (L'Alt Palància)


El terme compta amb paratges com les fonts de la Palmera i del Pazuelo, l’antic molí o les riberes del Palància.

La primera notícia del poble (de parla castellana) es remunta a 1236, quan hi havia a l’actual terme 3 alqueries musulmanes Lloc de Zamel, Alt dels Moros i Alt de la Font, tot i que hi ha un jaciment iber al Turó de Rotxinas. En 1245, després de l’ocupació cristiana, apareix com a pertanyent a Hurtado de Lihori, qui li donà el nom de Sot i hi edificà un palau al voltant del qual va anar creixent el caseriu. Per concessió papal, l'església recaptava el quart delme, però amb l'obligació de tenir a l'església d'ornaments, cera, oli, etc., per nova concessió papal.

dimecres, 22 de novembre de 2017

Montitxelvo (La Vall d'Albaida)


Ubicat a les faldes de la serra de Mariola i del Benicadell, al llarg de la seua superfície podem visitar el barranc del Xetà, les Penyes Altes, la font de Ferri, amb propietats medicinals i la font, el molí i l'àrea d'esbarjo de Micairent. Cal destacar la seua important arquitectura hidràulica, formada per aqüeductes medievals i mines d'aigua, i els seus riu-raus on antany s'elaborava la pansa.

dimarts, 21 de novembre de 2017

Gaibiel (L'Alt Palància)


El terme, situat en el vessant septentrional de la serra d'Espadà, està travessat pel riu Regajo, que amb els seus paratges constitueix el major atractiu paisatgístic. Hi podem trobar les fonts del Camí de la Vall, indicada per a les malalties del ronyó, la del Xúquer, la del Vicari i alguna més, i pous com el Gasparini, el Cacao o l'Erizo. Les altures més importants són: La Costalata (713 m), El Pinar (608 m), l' Aceitenegro (709 m) i l' Ajedrea (649 m).



El primer testimoni de població el trobem a les coves del cim de Las Simas, on visqueren humans durant el Paleolític i el Bronze, però els primers documents que parlen del poble són del 28 d’agost de 1237, quan Jaume I (1208-1276) va donar l’alqueria i castell àrabs de Gaibiel a Pere Garcés de Roda. La pertinença del lloc a la família López d'Herèdia està documentada ja en 1320 en què el rei Jaume II (1267-1327), posà sota la seua protecció a Ferran López d'Herèdia; un incident de 1379 en què els moros faltaren a ses obligacions fou aprofitat pel senyor per endurir les condicions de vassallatge. En 1583, per matrimoni de Rafel Garcés Mansilla Fernández d'Herèdia, senyor vigent, amb Antònia Hurtado de Mendoza i Carrillo, comtesa de Priego, passà als dominis d’aquesta casa. El 1639 Geroni Garcés Camino de Mendoza, baró de Gaibiel va concedir carta pobla per a 14 veïns immigrats d’Aragó i Catalunya. El 1792 s'hi inauguraren les obres de l’església, de les quals posà la primera pedra el bisbe de Sogorb, Llorenç Haedo. El 1818 després de diversos plets amb els Priego tornà a la Corona.



L'economia és essencialment agrícola i la parla, la pròpia de la comarca, el castellà.


El més característic del seu patrimoni és la Plaça Major que amb la seua font de tres canonades i el mirador sobre el terme municipal constitueix el cor del poble, a més podem trobar-hi:
  • Antiga Casa de la Vila. Declarada BIC.
  • Castell de Gaibiel. D'origen almohade, amb ampliacions en els segles XIV, XVI i XIX. Després de la Guerres Carlistes quedar en estat d'abandó. Durant la Guerra Civil es van excavar trinxeres al seu interior, que encara poden apreciar-se. A principis del segle XXI ha estat reconstruït, després de realitzar-hi diverses intervencions arqueològiques.
  • Torre del Dit. Torre guaita d’origen musulmà que va pertànyer al castell. Rep aquest nom per la forma de les seues escasses deixalles que se semblen a un dit assenyalant el cel.
  • Església de sant Pere Apòstol. Barroca, del segle XVIII
  • Ermita de sant Blai.
  • Casa de Ramon Àgueda. Antiga casa pairal dels comtes de Priego.
  • Arc de la Penya. Segles XVI-XIX. Forma part d'un antic corral ramader del que a poca pena queden restes visibles.
  • Llavaner. Segles XVI-XIX.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

diumenge, 19 de novembre de 2017

Onda (La Plana Baixa)


Compta amb un dels termes més grans de les comarques septentrionals valencianes, travessat pel riu Millars i on, a banda dels que propicia el Millars, podem trobar paratges com ara el riu Sonella, el Monti, altura més important de la serra Espadà (500 m) amb pi negre, alzines i oliveres centenàries; el pantà de Sitjar, ideal per a la contemplació d'aus o la passejada a peu o amb cavall, o l'Assut. L’embassament de Benitanfús o la font del Canyar. Actualment la població es distribueix entre el poble i els nuclis de Baixador de Betxí, Artesa, Bovalar, Convent del Carme, Pla de la Marquesa, Miralcamp, Mont Blanc, Pantà del Sitjar, Rajolar de Matilda, Rambla, Riu Sonella, El Salvador, El Tis, El Tossalet, Baronia, Beniparrell, Pedrissetes, La Pica, Ratils, Sala, Sant Xils, Sant Francesc, Sitjar de Baix i Trencaes. També han segut alqueries del terme Tales, Berita, Espartera, Graillera, Sonella i Trutxelles.

divendres, 17 de novembre de 2017

Bolulla (La Marina Baixa)

El seu terme està enclavat en la vall de Tàrbena, al peu de la Penya de l’Or i en ell podem trobar les coves de la Pataeta i de la Reinosa i, en la Penya del Castellet, les restes del despoblat, la font dels Dolls, l'estret d'Algar la Glapissa i les restes del castell de Garx.

dijous, 16 de novembre de 2017

Alcalalí (La Marina Alta)


Alcalalí, o Al-Canalí, és una població situada en la Vall de Pop. Dins del terme municipal travessat pel riu Xaló o Gorgos, tenim l'entitat local menor de la Llosa de Camatxo, la xicoteta Serra Seguili i el Coll de Rates, una de les entrades a la Marina Alta des de la Marina Baixa; tot plegat el seu conjunt conforma un paisatge natural d'extraordinària bellesa.. Hi ha diverses rutes senderistes i ciclistes que permeten, per exemple, conèixer el municipi en flor, quan en febrer floreix l'ametler, símbol del poble, o la que puja des del poble al Coll de Rates, entre altres.


dimarts, 14 de novembre de 2017

Montesa (La Costera)


El municipi compta, com a paratge més destacat amb La Mola, des d'on es divisa tota la vall de Montesa, al seu costat La Pedra Senyora, roca de forma allargada exempta de la muntanya; el dipòsit d’aigües de la Fonteta, els barranc de Fos i el de la Font Santa, i el Calvari completen el panorama dels indrets més cridaners. Hi ha el CEM amb zona esportiva on practicar l’escalada i el senderisme.

dilluns, 13 de novembre de 2017

Fuenterrobles (La Plana d'Utiel-Requena)

El terme municipal és pla, amb alguns pujols d'escassa consideració. Hi ha una gruta anomenada Cova de Pedra o del Cid, situada al paratge anomenat Cavorrobles, sobre la que existeixen llegendes relatives a aquell personatge.

dissabte, 11 de novembre de 2017

Bolbait (La Canal de Navarrés)


Per ser un lloc fronterer la parla és un dialecte de transició que s'inclina vers l’àmbit del castellà. El seu terme municipal és travessat pel riu Sellent el qual depara llocs d’esbargiment com el del pont vell, el del Puente Piedra, amb llac apte per al bany; el Gorg Cadena, amb cova d’interès arqueològic. També s’hi poden realitzar marxes a peu o amb bicicleta al paratge de l'Ermita de santa Bàrbara, al Corral de Bru, la canyada Alcaire, els senders de Pino Perico i de la canyada de Chichi Juan amb interessant flora endògena i abundància de fonts. Els muntanyencs poden gaudir del seu esport en les Lomas Fanecas.

dijous, 9 de novembre de 2017

Fortaleny (La Ribera Baixa)

El topònim de Fortaleny (La Ribera Baixa) vindria de l’àrab bart alayn, que degenerat per l'ús derivaria en fartalàyn, que significa dos pardals o, també, la font. Antiga alqueria musulmana el poble va ser fundat el 26 de gener de 1239, dia en què Jaume I (1208-1276) va fer entrega a Guillem de Rocafull de diverses jovades de terra perquè foren explotades pels Germans Hospitalaris de Sant Antoni Abat. Formava part , juntament amb Polinyà, Riola i Corbera del senyoriu de la Vila i Honor de Corbera. El 1324 el feu de Fortaleny fou comprat per Raimon Costa per un valor de 16.000 lliures; nogensmenys, Pere II (1177-1213) va reincorporar-lo, poc després, a la Corona. El 1836 va separar-se de Corbera i es va constituir com a municipi amb ajuntament propi.

dimecres, 8 de novembre de 2017

Formentera del Segura (El Baix Segura)

El xicotet terme se situa sobre el marge esquerre del Segura, a 10 km de la seua desembocadura. Les obres de canalització realitzades després de les riuades de 1989 en el riu han deixat lliures els antics meandres, convertits ara en Sotos, els quals, junt al paratge natural del Molí són els llocs d'oci i esbarjo preferits pels formenterers. A Formentera es parla castellà i els seus habitants se reparteixen entre els nuclis de població de Formentera, Els Palaus i la urbanització Finques de la Vega.