Geogràficament se situa en la vall de Segó, que
forma amb quatre pobles més: Faura, Quart, Quartell i Benavites, els quals es
reguen amb les aigües de la Font de Quart que, al mateix temps, és un paratge
d’esbargiment. Molt recomanable la senda local El Tabalet-La Rodana, que en
menys de vuit quilòmetres, passa per l'ermita del Bon Succés, diversos aljubs i
zones de bosc i cultiu, oferint en tot moment al caminant vistes que abasten la
Calderona, la Vall de Sego i, en dies clars, fins i tot, el Montgó o les
Columbretes.
La
fundació de Benifairó és el resultat de la fusió de diverses alqueries
musulmanes limítrofes. Des del moment de la conquesta cristiana pertanyé als
Vives de Canyamàs; després de l’expulsió dels moriscs romangué despoblat fins
el 28 de desembre de 1610 en què s’hi atorgà carta pobla a Joan d’Alpont, baró de Benifairó; després retornà, fins a
l’abolició dels senyorius, en 1814, als Vives de Canyamàs. Durant el segle XIX
se l'incorporaren els llocs de Quemaló, Els Frares i La Garrofera. El 1884 es
va fusionar amb Faura, donant lloc a la Vila de la Unió, fins el 1906, en què
es dissolgué i tornà a funcionar com a municipi independent.
L’economia,
tradicionalment agrícola, es basa en el conreu, manufactura i comercialització
dels cítrics.
Cal
ressenyar el tipisme del casc antic del poble amb abundants mostres de
l’arquitectura rústica valenciana. Quant al patrimoni, hi ha:
- Casa Palau dels Vives. Primeries del segle XVII. Un dels pocs exemplars de l'estil renaixentista genovès existents al País Valencià. Una recent intervenció municipal i la provisió de fons per a altres futures intenten salvar aquest edifici, declarat Bé de Rellevància Local.
- Església de sant Gil abat. Barroc aragonès del segle XVIII.
- Ermita de la Mare de Déu del Bon Succés. Segles XVII-XVIII.
- Casa de Lluís Guarner. Antiga casa pairal del XVIII, que funciona com a contenidor cultural.
- Casa d'Alonso Sánchez Coello. També destinada a activitats culturals.
- Casa Perentoni. 1700. Actualment, museu etnologic.
Els
menjars tradicionals són l’olla de dejuni, l’olla de carn i l’arròs al forn.
Merescuda anomenada tenen els embotits que es preparen artesanalment i els
productes del forn: pastissos de moniato, rotllos de “carats”, coca amb tomaca
i coques de ceba i pebrot.
Benifairó
ha tingut fills rellevants com ara: Lluís
Guarner (1902-1986) poeta i assagista, firmant de les Normes de Castelló de
1932, Julian Gómez "Gorkin"
(1901-1987), escriptor i periodista, fundador del PCE i del POUM, Vicent Garcés i Queralt (1906-1984),
músic que en 1935 guanyà el premi de l'entitat cultural Proa per l'obra
Cantiga; va ser un dels compositors signants del Manifest del Grup dels joves,
de 1934, aquest col·lectiu, anomenat Grup dels Cinc aspirava a la realització
d'un art musical valencià, el seu germà, Joan Garcés i Queralt (1914-2014), músic de dilatada trajectòria que
va dirigir destacades formacions com la Unió
Musical de Llíria, les Bandes Municipals de Castelló i València, Orquestra
Simfònica del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, Lira Saguntina i les
societats musicals de Faura, Quartell i Benaguasil (València) amb les quals va
estrenar un total de 122 obres o Alonso
Sánchez Coello (1531-1588) pintor de cambra de Felip II (1527-1598).
Més informació: País
Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook
Avís: En aquest article hi ha imatges que han
estat capturades a la web de l'ajuntament. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la
seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada