 |
| Àngela González. Treball propi |
El terme, força
muntanyós, s’integra en el massís del Caroig, i és ric en coves i jaciments. Hidrogràficament
es troba solcat pel riu Sellent i els barrancs del Lobo, del Turco,
Malet, Rafes, Obrer, Sarsalet i algú més. Les altures més importants
són Soterraría (324 m), Monto (417
m) i Gallinero (657 m). També hi ha moltes fonts: la de Chella, la
de las Clochicas, la del Romeral
del Cano, la de la Mina, la de los Chopos,
etc. Altres paratges, que podem conèixer recorrent el terme a peu per la xarxa de
petits senders senyalitzats, son l'Abrullador, Salsalet, el Salto,
el santuari de la Verge de la Paloma i el Mirador.
 |
| Capturat en Internet |
Municipi d'alt interés arqueològic per
la gran quantitat de jaciments que s'hi han trobat. Al barranc del Lobo hi
ha les coves Alta de las Conchas, la de la Peña Gorda, la de la Bellota,
i la de Vicente Vaello que van des del Mesolític fins l'Edat dels Metalls;
de l'Eneolític tenim les coves de los Baños; dels ibers, restes de ceràmiques
als Secanos Altos i en alguna altra localització; a la Peña del Turco
es troben setze covetes de datació indeterminada. D’època romana s'han trobat diverses
deixalles i, fins i tot, una fàbrica de monedes falses. Dels musulmans,
fundadors del lloc, coves destinades a ritus funeraris a la Peña del Turco.
Durant l'època medieval fou un xicotet senyoriu laic de musulmans que Jaume I
(1208-1276) donà a Pere d'Obit. El 1300 hi era senyor
Jaume d'Oblites. En 1341 fou cedida pel rei a Tomeu d'Ulmis i el 1356
passà al comte de Dénia i als ducs reials de Gandia. .jpg)
A finals del segle XV era son senyor Gaspar Fabra; passà després a la família Borja, i des d'aleshores romangué inclòs en els estats del ducat de Gandia. Durant les Germanies, els moriscs xellins van ser batejats a la força. En aquella època la parròquia de Bolbait va segregar-se de la de Xella. Expulsats els moriscos el 1609, el duc Carles de Borja donà carta pobla el 1611. El 1750 era senyor Josep de Bellvís, marqués de Bèlgida. En la guerra de Successió Anna, Énguera, Estubeny i Xella passen de la Governació de Xàtiva al Corregiment de Montesa. El terratrèmol que assolí la comarca en 1748 va enrunar l’església. En el segle XIX, la plaga de fil·loxera va acabar amb el conreu del vinyet i va propiciar una fort immigració, principalment cap a l’Argentina.
.jpg)
A finals del segle XV era son senyor Gaspar Fabra; passà després a la família Borja, i des d'aleshores romangué inclòs en els estats del ducat de Gandia. Durant les Germanies, els moriscs xellins van ser batejats a la força. En aquella època la parròquia de Bolbait va segregar-se de la de Xella. Expulsats els moriscos el 1609, el duc Carles de Borja donà carta pobla el 1611. El 1750 era senyor Josep de Bellvís, marqués de Bèlgida. En la guerra de Successió Anna, Énguera, Estubeny i Xella passen de la Governació de Xàtiva al Corregiment de Montesa. El terratrèmol que assolí la comarca en 1748 va enrunar l’església. En el segle XIX, la plaga de fil·loxera va acabar amb el conreu del vinyet i va propiciar una fort immigració, principalment cap a l’Argentina.
.jpg)
Zona tradicionalment agrícola, al regadiu
es conreen alls, blat, dacsa, cacaus, cebes i tabac; i al secà oliva, raïm, garrofa
i ametla. L'activitat artesanal continua estant prou arrelada i així podem trobar
manufactures de caliquenyos o randa de boixets. També es treballa la pedra per a
fabricar llambordes, xemeneies, etc.
.jpg)
Anem ara amb el patrimoni de Xella que
presenta:
- Església de la Verge de Gràcia. 1763. Conserva la primera campana: Maria de Gràcia, de 1789. La cúpula està sent estudiada per experts, que consideren que darrere la seua restauració puga estar la mà de l’arquitecte Gaudí (1852-1926).
- Ermita de Sant Nicolau de Bari. Segle XIX.
- Convent de les Monges.
- Els Castillets. Deixalles d'origen àrab.
- Antiga mesquita
- Palau dels Comtes de Bunyol. Segle XVIII.
- Parc de la Font. Llavaner i Font dels 3 chorros.
- Monument a Federico Graner Peris.
 |
| Àngela González. Treball propi |
Cal
reivindicar la figura, oblidada durant molts anys, de Carlos Fabra Marín. Aquest sergent republicà, nascut a Xella en
1904, es trobava destinat en l’aquarterament de Paterna quan es va produir el
colp d’estat que donà lloc a la Guerra Civil i posterior dictadura franquista.
Amb la seua actuació, al capdavant d’un escamot, va evitar que en un primer
intent, la revolta triomfara a València. En acabar la contesa va sofrir l’exili
i la presó, en França, d’on mai va regressar. Va morir en Saint Denis en 1970 i
fins 1986, en què l’ajuntament de València, pagà el trasllat, no va tornar al
seu poble natal.
Els dinars més tradicionals són l'arròs
al forn, l'arròs caldós, la casolica de pencas,
el gaspatxo manxec, el putxero i una bona col·lecció de dolços: torticas de cacau i oli, rollicos d'anís, rosegons, fogasses, etc.
S'hi fabrica un bon oli d'oliva i es recull bona mel.
En agost celebra Moros i Cristians i en març, falles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada