dimarts, 24 de novembre del 2015

Andilla (Els Serrans)



El terme, molt esquerp, és ric en paratges pintorescs, com ara la Fuente del Señor o la Molatica, i les rutes per practicar el senderisme. Els cims més importants són el Beteta (1.434 m); Peñaparda (1.323 m); Miravalencia (1.281) i Peñas de Dios (1.163 m). S’hi enregistren 4 entitats de població, Andilla, Artaj, Oset i La Pobleta.

dimecres, 18 de novembre del 2015

Castellnou




Menys en les riberes del Palància, el terme, inclòs en el parc natural de la Serra Espadà, és muntanyós: les principals altures són el Sant Roc (571 m); el cim de Malara (564 m); el Pelao (551 m) i el Sant Cristòfol (428 m); el riu Pequeño o Aurín, els barrancs d’Arguillo, Valdeavellanos i Almúnia i la rambla d'Almedíxer aporten les aigües junt a les fonts d' Huérpita, Peco, Marjalet, Pelao, Piojo, Pozuelo, Tano, Butreras i Lugar. Com a paratges pintorescs d’aquest municipi citarem el Pozo de los Gitanos ––brollador on acudeix a prendre el bany el jovent del lloc––, el Calvari i la font de la Mina.

dilluns, 16 de novembre del 2015

Serra (El Camp de Túria)


També citada com Serra de Portaceli compta amb tres nuclis de població: Serra, Portaceli i Torre de Portaceli. El relleu del terme és molt esquerp, ja que es troba totalment dintre de la Calderona; hi destaquen els cims del Rebalsadors i l'alt del Pi, el barranc de Portaceli i nombroses fonts i miradors.

dimecres, 11 de novembre del 2015

Setaigües (La Foia de Bunyol)



El poble, de parla castellana, abasta importància com a lloc d'estiueig donada la seua proximitat a València, el seu paisatge i els seus 750 m d'altitud, molt esquerps i castigats pels incendis forestals. Hi trobem el Teix (1.250 m), el Nevera (1.118 m) i el Tres Cerros (1.000 m); les fonts de La Vallesa, La Gota, el Garbanzo o el Retiro per esmentar algunes de les aproximadament cent que n'hi ha; els barrancs de Malén i del Fresnal; la masia de Calabuig i l'aldea del Reatillo entre molts altres paratges.

dimarts, 3 de novembre del 2015

Castellfort (Els Ports)



El terme compta amb una complicada orografia farcida de bells paratges com ara la font d'en Serra i la font de sant Roc. La major altura és el Tossal de Folch (1301 m).



Malgrat que el seu origen és un fort romà, van ser els àrabs els que la fortificaren i l'anomenaren Galintort. Fou l'últim baluard dels moros en el Maestrat, ja que fins l'1 d'agost de 1237 no va ser conquistada per Balasc d'Alagó (1190-1239), el qual donà carta pobla aqueix mateix any a Ferrer Segarra. En 1361 Pere II de València i IV d'Aragó (1177-1213) va ordenar l'emmurallament i fortificació del castell; durant l'edat mitjana va pertànyer al terme general de Morella la qual cosa va propiciar molts conflictes entre ambdues poblacions; en 1406, a la mort de Martí l'Humà (1356-1410), es va desencadenar una guerra civil al Maestrat en què Castellfort, a l'estar molt fortificada, va sofrir greus enfrontaments; el 9 de febrer 1691 Carles II (1661-1700) li concedeix autonomia municipal; també en 1708 en el marc de la guerra de Successió hi hagué una important batalla.