divendres, 14 de febrer de 2014

Puçol (L'Horta)




El terme municipal s'estén des dels darrers estreps de la serralada ibèrica ––Mont Picaio, on rau un dels complexes hostalers més antics de L'Horta–– fins a la mar. Hi ha la Finca Municipal La Costera amb alberg juvenil i zones d'esbarjo, declarada el 23 de setembre de 2005 Paratge Natural pel Govern Valencià. Els nuclis de població de Puçol, Els Monestirs, Platja i Alfinach allotgen la població puçolenca.

Els primers moradors de què tenim notícia són els romans que en el segle II aC s'assentaren al Trull del Moro i el batejaren Puteus (pou); després hi arribaren els moros que ja l'anomenaren Puçol i hi establiren el sistema de reg per sèquies que encara es manté. Quan en 1236 Jaume I (1208-1276) conquestà El Puig, Puçol fou lliurat a les tropes del conqueridor el qual donà el lloc a Asalit de Gudal, qui va poblar-lo amb 40 cristians el 29 de novembre del 1242; pel maig de 1243 tornà a vendre’l a la Corona per 18.000 sous. El rei, en novembre d'aquest any, atorgà l'alqueria i lloc de Puçol, repartit, meitat per meitat, entre el bisbe i Cabildo de València, i el convent de Roncesvalles, al qual va comprar la seua part el Cabildo per 9.000 sous el 1244, quedant d'aquesta manera en total propietat de la catedral de València fins l'extinció del senyorius en el segle XIX. El 1262 s'hi atorgà una carta pobla per a 27 pobladors; el 1288 el bisbe de València, Romuald Peset, adjudicà les rendes de Puçol a la casa de l'Almoina; el 1317 atorgà nova carta pobla per a 39 pobladors i llurs successors, donant tres jovades de terres de regadiu, a més d'hortes; a canvi, els pobladors devien donar al senyor entre una setena i una onzena part dels fruits que recolliren i unes gallines, demés havien de pagar un cens, la fadiga i el lluïsme.