dilluns, 25 de novembre del 2013

Albaida (La Vall d'Albaida)


Nucli de població musulmà, d'on prové el seu nom que en àrab significa "la blanca", al seu terme s'han trobat, no obstant, abundants jaciments que testimonien un poblament d'antiguitat molt superior. L'actual ubicació de la ciutat fou obra de de la dominació dels àrabs. Després de la conquesta cristiana de 1244, la població àrab va ser expulsada per haver-se rebel·lat contra els conqueridors, i s'hi inicià, una repoblació amb colons procedents d'Aragó, Catalunya i Castella. El 1269, Albaida fou alienada del Patrimoni Reial i inicià la seua dependència senyorial. En la titularitat del senyoriu anirien succeint-se distintes cases nobiliàries fins arribar, a fins del segle XV, als Milan d'Aragó, que es van mantenir al front del mateix fins la definitiva desaparició dels senyorius. Des de finals del segle XIII, els senyors d'Albaida, exercien sobre la vila (per donació efectuada ad feudum Catalonia), la jurisdicció baronial, que els facultava per exercir justícia sobre els seus habitants en tot tipus de delictes.

Probablement també (si no per dret, si de fet) van tenir capacitat per a controlar l'elecció dels càrrecs municipals. Aquesta hipotètica independència desaparegué amb els decrets de Nova Planta; després dels quals el nou batlle major era triat per la noblesa territorial. A principis del segle XVII, la vila adquirí la condició d'Universitat. El 1604 Felip III (1578-1621) va instaurar-hi el marquesat d’Albaida. Tradicionalment el poble ha manifestat la seua bel·ligerància davant el poder com ho demostren la revolta anti-senyorial del 1639, la seua posició agermanada en el XVI o l’austriacista del XVIII. El 1906 va rebre el títol de ciutat.

dimecres, 13 de novembre del 2013

Requena (La Plana d'Utiel-Requena)


Requena és la capital de la comarca Plana d'Utiel-Requena i la parla dels seus habitants és el castellà. Els requenencs viuen repartits entre la ciutat i un gran nombre de llogarets coneguts com Las Aldeas de Requena: el Azagador, el Barriete, Barrio del Arroyo, Calderón, Casas de Cuadra, Casas de Eufemia, Penén de Albosa, Casas de Sotos, Casas del Río, Los Cojos, Los Isidros, Los Chicanos, El Derramador, Los Duques, Hortunas, Fuen Vich, Las Nogueras, Los Ochandos, Los Pedrones, San Juan, Roma, El Pontón, La Portera, Los Ruices, El Rebollar, San Antonio, Turquia, Sisternas, La Cañada i Villar de Olmos.

dimecres, 6 de novembre del 2013

Vilafamés (La Plana Alta)


El terme, en què hi ha dos nuclis de població: La Baseta i Vilafamés, fou, fins a començaments del segle passat u dels més grans de les comarques del Nord, però la segregació de La Vall d’Alba (1925) i de Sant Joan de Moró (1990) l’ha reduït considerablement. La rambla de la Viuda, on vessen varis barrancs, travessa el terme, en el qual trobem atractius paisatgístics com la Penya del Corn (729 m.), el Mollet (704 m.), el Montnegre (640 m) o la Balaguera, en el cim del qual hi ha un jaciment iber, en la serra de Vilafamés (o de les Conteses); i la Font de les Piques, la Cova de Bolimini, Mont Estepar, Font de la Penella, Font de la Triciola, el Clot, la Matxucadora i, en el casc urbà, la Roca Grossa.