divendres, 9 de desembre de 2016

Benigembla (La Marina Alta)

Enclavat a la Vall de Pop, a la vora del riu Gorgos --o de Xalò-- i al peu de la serra del Cavall Verd, l'orografia hi és molt esquerpa i depara força llocs dignes de visita arreu del terme, com ara la pujada a la Penya de l’Altar (890 m), al Cavall Verd, muntanya que sembla la cara d’una dona; el paratge del Llavador, els barrancs d'Alcaina i de Galistero, la ruta de la Penya Blanca denominada d'aquesta manera perquè està enclavada en un paratge on mai pega el sol o les fonts de l’Ullet, la dels Pasqualets la de Dalt, la del Mirabó, amb alguns brolladors naturals.


D'origen àrab, després de la conquesta es mantingué la població morisca, que, poc abans de la seua expulsió en 1609, s'acostava als 200 habitants. Amb el repartiment fou atribuït al català Pere d´Altafulla, però després fou recuperat per Al-Azraq (1208-1276), el qual li ho lliurà a Jaume I (1208-1276) mitjançant el pacte de La Jovada. Des del 1329 fou propietat de Vidal de Vilanova i els seus successors. En 1544 apareix com a senyoriu de la família de Pere Andrés. En conèixer-se la notícia de l'expulsió, els moriscs d'aquesta població, juntament amb altres 14.000 de la zona, es van fer forts a la Vall d’Alauar. Des de Benigembla Agustí Messia, capità de l’exèrcit cristià, dirigí l'operació que acabà amb la revolta davant la carència de queviures. El 1676 passà a formar part del comtat de Parcent, al crear-se aquest, i posteriorment a mans de la família de la Cerdà.

L’ocupació fonamental dels benigemblins és l’agricultura, fonamentalment cítrics i raïm, base de la seua economia, la qual es complementa amb algunes cases de turisme rural. S’hi conserva l’artesania dels cabassos de palma.



Monumentalment:
  • Església de sant Josep. Segles XVIII-XIX. Amb bell campanar barroc.
  • Safareig.
  • Sindicat. 1925. Eclèctic. Es va restaurar per a fer-lo servir com a centre cultural.
  • Pont de Parcent
  • Castell de Pop. D’origen islàmic. Destruït per ordre de Pere III el Gran (1240-1285), queden unes poques restes a la serra del Cavall Verd.
  • Alguns riuraus, hui en desús, testimonis de la producció de pansa, que durant un temps fou el motor econòmic del poble i de la comarca.

De la seua gastronomia, cal esmentar l'arròs caldós amb fesols, cards i naps, i una gran varietat de coques: farcida, amb tomaca i pebrera, de molletes...





Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

dimecres, 7 de desembre de 2016

Montcada (L'Horta)


Al terme municipal hi ha els nuclis de població de Masies, Montcada i San Isidre de Benaixeve. La Sèquia Reial de Montcada, obra dels moros, és a dir: obra amb més de vuit-cents anys, rega les terres al marge esquerre del Túria des de Paterna fins a Puçol.

dilluns, 5 de desembre de 2016

Sant Jordi (El Baix Maestrat)



El municipi alterna un paisatge de secà: olivera, garrofera, ametler amb el més modern dels cítrics en les zones de reguiu. Hi ha el paratge conegut com el Bovalar de Sant Jordi condicionat com a zona d’esbargiment.

divendres, 2 de desembre de 2016

Montaverner (La Vall d'Albaida)


Terme pla amb lleu pujada cap al sud banyat pels rius Albaida i Clariano que s'uneixen ací. Els paratges més interessants són: La Rambla, el Calvari, i la Font del Povil . Hi ha la Carrasqueta, espectacular arbre de 3,10 metres de diàmetre. Al llarg de la Ruta de les Fonts es poden visitar la dels Quatre Dolls, la del Molí (aquestes dues amb llavador), la de l’Angles, la del Povil, la de  Ca Blanc la de les Marxaletes i algunes més, ara en desús.