dimecres, 22 de novembre de 2017

Montitxelvo (La Vall d'Albaida)


Ubicat a les faldes de la serra de Mariola i del Benicadell, al llarg de la seua superfície podem visitar el barranc del Xetà, les Penyes Altes, la font de Ferri, amb propietats medicinals i la font, el molí i l'àrea d'esbarjo de Micairent. Cal destacar la seua important arquitectura hidràulica, formada per aqüeductes medievals i mines d'aigua, i els seus riu-raus on antany s'elaborava la pansa.


D'origen romà, després de la conquesta va pertànyer a Vidal de Vilanova, qui construiria un castell el 1318, i el 1364 annexionaria l'alqueria de Nutrien per donació règia. Fou propietat de Dídac Mercader i el 1534 s'erigí en parròquia independent de la Pobla del Duc. El 1534 tenia 50 cases morisques, i el 1609, després de l'expulsió, 75 cases de cristians nous.
Es conserven al poble un parell de taulells ceràmics amb representacions religioses de 1790 i:
  • Església de santa Anna. Té per titular Santa Anna, i fou reformada al segle XVIII.
  • Arcada del Planet. Es tracta d'un aqüeducte que sembla datar del segle XV i que fou reconstruït a finals del XVII o principis del XVIII.
  • Molí de Micairent. Segle XVIII.
  • Ermita del Salvador. Segle XIX.  Semiabandonada durant molt de temps, ha estat recuperada recentment.
  • Bassa del Sastre. Magnífica obra d'enginyeria hidràulica construïda possiblement a finals del segle XVII i reconstruïda en nombroses ocasions.
  • Riuraus. Els riuraus formen part dels paisatge rural de la zona, però estan desapareixent per falta de manteniment. La majoria es construïren al segle XIX.





Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

dimarts, 21 de novembre de 2017

Gaibiel (L'Alt Palància)


El terme, situat en el vessant septentrional de la serra d'Espadà, està travessat pel riu Regajo, que amb els seus paratges constitueix el major atractiu paisatgístic. Hi podem trobar les fonts del Camí de la Vall, indicada per a les malalties del ronyó, la del Xúquer, la del Vicari i alguna més, i pous com el Gasparini, el Cacao o l'Erizo. Les altures més importants són: La Costalata (713 m), El Pinar (608 m), l' Aceitenegro (709 m) i l' Ajedrea (649 m).



El primer testimoni de població el trobem a les coves del cim de Las Simas, on visqueren humans durant el Paleolític i el Bronze, però els primers documents que parlen del poble són del 28 d’agost de 1237, quan Jaume I (1208-1276) va donar l’alqueria i castell àrabs de Gaibiel a Pere Garcés de Roda. La pertinença del lloc a la família López d'Herèdia està documentada ja en 1320 en què el rei Jaume II (1267-1327), posà sota la seua protecció a Ferran López d'Herèdia; un incident de 1379 en què els moros faltaren a ses obligacions fou aprofitat pel senyor per endurir les condicions de vassallatge. En 1583, per matrimoni de Rafel Garcés Mansilla Fernández d'Herèdia, senyor vigent, amb Antònia Hurtado de Mendoza i Carrillo, comtesa de Priego, passà als dominis d’aquesta casa. El 1639 Geroni Garcés Camino de Mendoza, baró de Gaibiel va concedir carta pobla per a 14 veïns immigrats d’Aragó i Catalunya. El 1792 s'hi inauguraren les obres de l’església, de les quals posà la primera pedra el bisbe de Sogorb, Llorenç Haedo. El 1818 després de diversos plets amb els Priego tornà a la Corona.



L'economia és essencialment agrícola i la parla, la pròpia de la comarca, el castellà.


El més característic del seu patrimoni és la Plaça Major que amb la seua font de tres canonades i el mirador sobre el terme municipal constitueix el cor del poble, a més podem trobar-hi:
  • Antiga Casa de la Vila. Declarada BIC.
  • Castell de Gaibiel. D'origen almohade, amb ampliacions en els segles XIV, XVI i XIX. Després de la Guerres Carlistes quedar en estat d'abandó. Durant la Guerra Civil es van excavar trinxeres al seu interior, que encara poden apreciar-se. A principis del segle XXI ha estat reconstruït, després de realitzar-hi diverses intervencions arqueològiques.
  • Torre del Dit. Torre guaita d’origen musulmà que va pertànyer al castell. Rep aquest nom per la forma de les seues escasses deixalles que se semblen a un dit assenyalant el cel.
  • Església de sant Pere Apòstol. Barroca, del segle XVIII
  • Ermita de sant Blai.
  • Casa de Ramon Àgueda. Antiga casa pairal dels comtes de Priego.
  • Arc de la Penya. Segles XVI-XIX. Forma part d'un antic corral ramader del que a poca pena queden restes visibles.
  • Llavaner. Segles XVI-XIX.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

diumenge, 19 de novembre de 2017

Onda (La Plana Baixa)


Compta amb un dels termes més grans de les comarques septentrionals valencianes, travessat pel riu Millars i on, a banda dels que propicia el Millars, podem trobar paratges com ara el riu Sonella, el Monti, altura més important de la serra Espadà (500 m) amb pi negre, alzines i oliveres centenàries; el pantà de Sitjar, ideal per a la contemplació d'aus o la passejada a peu o amb cavall, o l'Assut. L’embassament de Benitanfús o la font del Canyar. Actualment la població es distribueix entre el poble i els nuclis de Baixador de Betxí, Artesa, Bovalar, Convent del Carme, Pla de la Marquesa, Miralcamp, Mont Blanc, Pantà del Sitjar, Rajolar de Matilda, Rambla, Riu Sonella, El Salvador, El Tis, El Tossalet, Baronia, Beniparrell, Pedrissetes, La Pica, Ratils, Sala, Sant Xils, Sant Francesc, Sitjar de Baix i Trencaes. També han segut alqueries del terme Tales, Berita, Espartera, Graillera, Sonella i Trutxelles.

divendres, 17 de novembre de 2017

Bolulla (La Marina Baixa)

El seu terme està enclavat en la vall de Tàrbena, al peu de la Penya de l’Or i en ell podem trobar les coves de la Pataeta i de la Reinosa i, en la Penya del Castellet, les restes del despoblat, la font dels Dolls, l'estret d'Algar la Glapissa i les restes del castell de Garx.