dilluns, 23 de gener de 2017

Quart de les Valls (El Camp de Morvedre)


Quart de les Valls s'integra en la subcomarca de la Vall de Segó, composada per Quart, Quartell, Benifairó de les Valls, Faura i Benavites. A banda de les restes de Benicalaf, despoblat que també pertanyé a la Vall i les muntanyes del Molí de Vent i la Creu, el paratge més conegut és la Font, que a més de regar les terres dels pobles de la Vall i d'Almenara és un lloc d'esbarjo força concorregut. Les activitats més recomanables són el cicloturisme i el senderisme, precisament per als amants d’aquesta última activitat hi ha la Ruta dels Aljubs, un recorregut circular de 15 km, al llarg dels quals es poden visitar quatre d’aquests dipòsits d’aigua, vitals no fa tant de temps per al ramat i les persones encarregades de la seua cura; al costat d’ells hi ha també quatre casetes de pedra seca, totes diferents entre sí, que servien per a preservar els pastors dels fenòmens atmosfèrics i per a guardar l’eina i el material necessari per a fer la seua tasca. També s’hi poden contemplar Les Gerretes, forats naturals de la pedra que, en omplir-se d’aigua de pluja, també es feien servir per abeurar el ramat, i la Cova de la Collita que serví de refugi antiaeri en la guerra.

Viquipedia. Treball propi de Pelayo2
En època romana es denominava Quartum Miliarium per la distància de quatre milles  a la ciutat de Sagunt. Després fou una alqueria islàmica que apareix citada en el Llibre el Repartiment com Quarcel. Jaume I (1208-1276) donà, en 1248, terres del lloc a un porter seu anomenat Bartolomé; més endavant fou propietat d'un tal Fabra, a qui se'l va confiscar, i , després de la guerra de la Unió, l'adquirí Roderic Díaz. En el segle XVI pertanyé el senyoriu al comte de Cocentaina i a Lluís Ferrer. Lloc de moriscs de la fillola de Vall d'Uixó, comptava amb 60 focs en el moment de l’expulsió. Va pertànyer als Pròxita, comtes d'Almenara, des del segle XVII, i finalment als comtes de Faura. Fins no fa molt hi havia unes mines d'algeps al poble que s'abandonaren en exhaurir-se.

Hortalisses, taronja i les indústries pròpies per a la transformació del cítric constitueixen la base de l'economia local.


Els edificis més cridaners són:
  • Església de Sant Miquel. Aixecada en el segle XVIII sobre les ruïnes de l’antic convent dels Servites, del qual encara es conserven alguns llenços de les murades principals.
  • Ermita del Crist de l'Agonia. Segles XVIII-XIX. A la seua explanada hi ha el Pouet, bròquil del pou del Convent traslladat ací després del seu enrunament, en 1965.
  • Ermita del Populo. Segle XVIII
  • Ajuntament.
  • Molí de vent. Tot i que alguns hi veuen les restes d’una torre islàmica.
  • Safareig.

Per a menjar l'olla de carn, els inevitables arrossos: en paella, amb bledes, etc., i un bon assortiment de dolços.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

divendres, 20 de gener de 2017

Millars (La Canal de Navarrés)



El terme s'inclou en la Reserva de la Mola de Corts. Tot i que la zona ha estat castigada per incendis forestals poden visitar-s'hi paratges molt interessants: la cova de les Dones, en la qual existia el costum de fer la nit de noces; els barrancs del Naixement i de Les Sepultures, el llit del Xúquer; el Monstruo, salt d'aigua de 80 metres i antiga fàbrica de llum; la cova de Las Palomas ; l’Olla Lantisco i Canagar, masses forestals amb savines, carrasques i pins. A banda del senderisme també es pot practicar l'escalada en la penya La Mora i Las Fuentecicas.

Al terme de Millars s'han trobat 21 abrics amb pintures del Neolític de què destaquen l’esmentada cova de les Dones, amb més de 500 m de galeria, la de les Canyes i la de les Finestres, i també 8 poblats de l'eneolític. Durant l'ocupació àrab abastà molta importància com ho demostra que en 1257, any de la conquesta cristiana, els mudèjars contribuïren amb 200 besants. En 1535 obtingué parròquia independent en desvincular-se de la de Dos Aigües. Fins 1609, any de l’expulsió, hi van romandre a la comarca una gran quantitat de moriscs, que provocaren força revoltes en les quals Millars tingué destacat paper; si bé l'expulsió no va despoblar-la, la recuperació no arribaria fins les primeries del XVIII. El màxim de població el va abastar en les dècades dels vint i els trenta del segle passat, en què arriba als 2.323 veïns com a conseqüència de la construcció d'un salt d'aigua, desprès la tendència ha estat sempre a la baixa.

La indústria tèxtil i una recent proliferació de les granges de conills són les principals activitats econòmiques de la població.


El poble se situa en la marge dreta del Xúquer , en el vessant d’una muntanya, per la qual cosa els seus carrers són prou rosts. Del patrimoni cal esmentar:
  • El Castellet. Fortalesa de què romanen el recinte murat i part de la torre de l'homenatge. S’hi han recuperat restes de ceràmica de taula d’entre finals del segle XII i principis del XIII.
  • Castell de Coves, o de Caves. Talaia d'alt valor estratègic en un espectacular emplaçament. En estat de ruïna absoluta, destaquen alguns llenços de muralla i restes de la torre major.
  • Castell Vell de Millars. Restes de construccions d'origen musulmà que es troben integrades en les cases del poble i que constituïen el palau senyorial.
  • Castell de Corral Anton . Fortalesa auxiliar del Castellet de què a penes resten deixalles.
  • Església del Sant Crist de la Salut.
  • Ermita de Sant Roc.
  • Mostra de l'antiga maquinària i dels atifells necessaris per a la producció de l'oli que pot contemplar-se en l’almàssera de la Cooperativa.
  • Col·lecció Museogràfica José Martínez Royo. Amb mostres arqueològiques trobades al terme.
  • Jaciment d’Icnites del Tambuc. Amb unes 400 petjades de dinosaures correctament classificades per èpoques i espècies.



El gaspatxo manxec, el mojete, coques d'oli i sal i l'arròs són els menjars favorits del poble.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

dimecres, 18 de gener de 2017

Santa Pola (El Baix Vinalopó)


Treball propi de bit.ly/1yUHidj

El terme és ric en espais naturals, començant per un seguit de platges com ara la de Llevant, Gran Platja, Platja Llisa, Varadero, La Gola o El Pinet; continuant amb els de la Serra de Santa Pola, la Bassa del Molí de la Sal, la cova neolítica de les Aranyes, o dels Frares i, sobre tot, les Salines, declarades Paratge Natural pel govern valencià gràcies a la seua riquesa avícola.

dilluns, 16 de gener de 2017

Canals (La Costera)


El terme de Canals, que compta amb els nuclis de població de Canals, La Torreta, La Torre dels Frares i Aiacor, està regat pel riu Cànyoles i el seu afluent Sants de la Pedra, que travessa la vila. A l’abric de la serra Grossa, hi ha els Picatxos i la Llometa dels Lladres.