dilluns, 26 de setembre de 2016

Benijòfar (El Baix Segura)


Benijòfar compta amb un dels termes més menuts de la comarca i per tant no compta amb gaires paratges ni accidents geogràfics ressenyables.

El seu topònim, evidentment àrab, s’ha traduït com "fill de Jofar" i també com "xicoteta perla". Antiga alqueria islàmica de la que en 1587 tenim referència per un desbordament del Segura que va destruir la collita i gran part del terme. En 1589 Jaume Gallego Fajardo i Satorre va obtenir plena jurisdicció sobre el lloc. En 1704 el senyor obté, per a ell i per als seus descendents, el títol de baró de Benijófar i la constitució del lloc com a entitat independent. En 1957 una nova riuada va matar molts dels seus habitants i tornà a arruïnar el poble.



La base de la seua economia és l’agricultura --especialment hortalisses i fruites-- que aprofita les aigües del Segura, ara ja perfectament canalitzat i regulat.



El poble, de parla castellana, s’ubica al bell cim d’un tossal des d’on es domina la ribera del Segura. Monumentalment compta amb l’església de Sant Jaume Apòstol i una antiga sènia, símbol de les tradicionals pràctiques agrícoles.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

divendres, 23 de setembre de 2016

Nules (La Plana Baixa)


Malgrat que la major part del terreny municipal es dedica a l'agricultura, cal visitar les platges de Nules i la visita a l'Estany, antiga albufera prop del Grau, declarada Paratge Natural Municipal el 3 de desembre de 2004. La població es reparteix en tres nuclis: Nules, Mascarell i Platja de Nules.

dimecres, 21 de setembre de 2016

Llucena (L'Alcalatén)


Dissortadament, Llucena no ha segut el topònim cooficial d'aquest poble l'any 2016, fins aleshores només es feia servir el castellanitzat Lucena del Cid. Donat que no hi ha evidències històriques que vinculen el cavaller castellà medieval amb la localitat seria preferible obviar l'afegitó, impost en 1863 i consolidat en època franquista, i esmentar el poble amb el seu topònim valencià.