dimecres, 21 de febrer de 2018

Tormos (La Marina Alta)



Tormos és el més menut dels pobles que conformen la subcomarca de La Rectoria. El seu terme, és ric en senders i paratges com els Poets, la serra de Recingles, la del Migdia, la Cova Xerot, el Barranc de la Palla, el Mont Cabal la Pedrera, l'Ocinyo o el Mont del Poeta.


A falta d'altres informacions podem dir que la fundació de Tormos es deu als moros, tot i que s'hi ha trobat restes de pintures neolítiques, poblats del Coure i algun jaciment romà. Apareix documentada en 1276 i descrit com a alqueria el 1290, en què fou entregada per Jaume I (1208-1276) a Jaume de Linares, de per vida. En 1303 fou venuda al fisc. Era un poblat morisc i amb l'expulsió del 1609 restà completament deshabitat. Posteriorment, en 1610, apareixerà com a propietat de Joan Baptiste Catalan per a passar després a formar part del senyoriu del comte de Ròtova. Els seus habitants han anat emigrant cap a la costa al llarg de tota l'època de la implantació i el desenvolupament del turisme.


A banda de xicotetes fàbriques artesanals de bosses de mà i barrets l'economia tormera és essencialment agrícola i, sobre tot, vinícola ja que s'hi elaboren alguns vins negres i la reconeguda mistela que es fabrica arreu de La Marina.


Les restes d'un petit castell, integrades en els actuals habitatges, l'església neoclàssica de Sant Lluís Beltran, del segle XVIII, l'antiga almàssera, actual casa de cultura i museu etnològic, i el calvari són el llegat patrimonial del poble.

En la gastronomia local destaquen la paella d'olla i l'arròs amb fesols i naps.



Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

dimarts, 20 de febrer de 2018

Tales (La Plana Baixa)



Els rius Sonella i Veo delimiten el terme municipal que s'estén pels estreps de la serra d'Espadà, de fet el Montí (612 metres) es considera l'inici d'aquesta. La major altura, però, és l'Espí (665 metres). El reg del terme corre a càrrec dels barrancs de l'Assut, d'Aín, del Pardalet, del Pantà, de la Pedrara, i de Sidoro. El municipi és ric en fonts: Xiclà, Pitxera, Bou, Rata o Pardalet. Hi ha, també, una bona xarxa de senders que recorren el municipi i permeten l'accés a indrets com l Campament, el brollador de Montí, la Font de la Perera, el pantà i els Orgues de Benitandús o el Racó de Sant Francesc.

dilluns, 19 de febrer de 2018

Museros (L'Horta)



En diversos llocs del seu terme s'han trobat deixalles arqueològiques d'època romana en diversos jaciments. L'origen de l'actual poble, però, és una alqueria musulmana proveïda d'un castell, actualment desaparegut, que fou donada pel rei Jaume I (1208-1276) a l'orde de Sant Jaume, que li va donar carta pobla en 1279 a fur de València. D'aquesta passà a la de Calatrava que, en 1359, va tornar a concedir carta pobla. el segle XVI depenia de la Corona. En 1415 obtingué parròquia pròpia i aixecà la primera església.

diumenge, 18 de febrer de 2018

La Romana (Les Valls del Vinalopó)



Hi ha dues versions sobre l'etimologia del topònim, una parla del mot àrab Al rumanas (les mangranes) i l'altra l'associa amb el marquès de la Romana. De vestigis prehistòrics només s'ha trobat la cova sepulcral dels Calderons. Quant al seu origen es parla dels romans per que la Via Augusta passava prop del poble.